Canalla de Déu!

L'altre dia vaig tenir el goig de ser present a la festa d'aniversari del Mas Pintat, a Reus. Hi vaig anar com a convidat, però, com és lògic, també vaig fer de fotògraf.

Va ser molt emotiu, tot plegat. És increïble que en sols un any hi hagi tanta gent implicada, i tan implicada. Hi havia moltes mares, molts pares i, sobretot, moltes nenes i molts nens.

Les nenes i els nens, com a petitons que eren, no paraven de fer sorollets, sobretot rialles, però tot plegat formava un ambient més que agradable. Tothom hi estava bé, molt bé.

A la foto que penjo aquí es pot veure perfectament les cares rialleres de la canalla, s'ho estaven passant realment bé. Sembla clar que en una llar d'infants els nens, com diem aquí, xalen, però en una llar on, a més, hi ha la mama i el papa, ja és el màxim.

La feina que està fent el Mas Pintat em sembla magnífica, és una meravella, a tothom li saltava la llagrimeta d'alegria en el moment dels parlaments i dels agraïments, que n'hi va haver per tothom.

I això que dic no és sols perquè la directora, i a qui van donar el premi SAGESA -que també es celebrava- és la meva dona, no. Objectivament, tothom es pot adonar que en aquest mas s'hi ha fet i s'hi està fent una feina que ja feia temps que algú havia de fer...i això sols ha començat, encara hi ha més projectes i idees per a realitzar.

Per molts anys!