Un any més, una pujada més. Enguany, malgrat ser un any més vell, he fet quatre minuts menys que l'any passat...encara aguantem.
La pujada a Miramar és una prova diferent, molt familiar. Cada any som els mateixos, i alguns més de nous. Poca gent vé sols un cop, tothom que pot torna l'any següent, si no corre, camina, però l'esmorçar al poble de Miramar amb tota la gent, amics de tota la vida, no se'l perden.
L'AAEET fa vint-i-vuit anys que organitza aquesta pujada, i cada edició hi ha més gent. El meu primer cop va ser el 1991, jo era molt més jove que ara i vaig fer 1h11', també tinc el dubtós rècord d'haver arribat un cop darrer, encara que amb grip, i no vaig fer tan mal temps: 1h23'. Però és que en aquella edició hi havia poca gent i molt de nivell. De tota manera, el fet d'arribar per a mi ja és prou, encara que sigui a la darrera posició.
Enguany ha fet calor, molta calor, xafogor. Però tots hem pujat igualment, podeu consultar els resultats al seu web:
També com cada any, la combinada -amb la de BTT diumenge vinent- no la puc fer, em toca treballar. Però també hi seria, potser algun any tindré sort i no em tocarà treballar un dels dos dies.
És clar que la foto no és meva, amb el lamentable estat que s'hi veu, és prou evident que no tenia esma ni de preparar la càmera amb autodisparador. Podeu anar-les veient totes, les que va fer la gent de l'AAEET:
.JPG)
Entrades
1 comentari:
No tenia coneixement d'aquesta cursa. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada