Haydn i la memòria dels peixos.

Uffff! Aquests dies m’adono que no actualitzo gens el bloc. Hi ha diverses raons, per a això, algunes de més senzilles, com ara que no he tingut temps -ha estat el cap de setmana de treball- i d’altres més complexes. El resultat, al final, és que hi ha molts temes que deixo sense tractar i que són imprescindibles, com ara l’assemblea de la CUP, la mort de Vicenç Ferrer i d’altres.
Com que ara sols tinc una estona, en tractaré dos de menor importància, deixant per a m,és tard els que tenen més cos.
El primer és el darrer concert a que hem assistit, al Fortuny, va ser la Creació de Haydyn, amb l’orquestra simfònica del Vallès.
Com sempre en aquests casos, bé, molt bé. Haydn no és un Beethoven, Mozart o Tchaikovsky, ja ho sabem. No hi ha aquella passió, aquella explosió de sentiments. Però sí que hi ha virtuosisme i una composició correctíssima, mil·limetrada. A més, el tenor, el baríton i la soprano ho van fer molt bé, i l’orquestra no cal dir-ho. Són realment bons, total, un vespre ben aprofitat. El Fortuny no falla mai.
I els peixos? Molt senzill; des de fa dies tornen a fer un anunci on es reflexiona sobre la memòria -nul·la- dels peixos. Ja fa molt temps en van estar passant un altre en què es deia que tenien tres segons de memòria.
Sembla mentida com corren els rumors i les llegendes urbanes. I, encara més, com la gent dóna per suposades veritats que han sentit a dir i que es creuen sense reflexionar-hi.
D'on ha sortit, que els peixos no tenen memòria?
És realment un absurd, no té cap base científica, però tothom ho diu i ho creu sense cap fonament, sols perquè algú ho ha dit.
En la meva poca experiència en peixos puc assegurar que això és totalment fals. Els peixos tenen una memòria assimilable a qualsevol altre vertebrat. Els pescadors, sobretot els d’aigua dolça, ho saben bé. Si has enxampat una truita que, finalment, s'ha pogut escapar de l’ham, aquella truita trigarà molt a tornar a picar, fins i tot, en molts casos, no et tornarà a picar fins que no canviïs la mosca artificial, no caurà dos cops en la mateixa trampa.
Com s’explica, això, si no hi ha memòria?
Els submarinistes saben perfectament que no es pot donar menjar als peixos als llocs on fem immersions repetidament, perquè s’acostumen i no te’ls pots treure del damunt. Fins i tot aprenen a prendre’t el menjar dels llocs on el portes quan baixes. Com s’explica, això, sense memòria?
I el més sorprenent de tot plegat és que això passa amb moltes altres "veritats" científiques. Suposicions que corren de boca a orella de la gent i que tothom creu sense ni tan sols plantejar-s’ho.
En aquest sentit, al llibre "El curiós incident del gos a mitjanit" s’hi explica el que cita com un acudit sobre un tren on hi van tres persones que interpreten de forma molt diferent l’observació d’una vaca bruna a Escòcia. És molt interessant i reflecteix molt aquesta realitat.
En fi, per a restaurar l’honor de la intel·ligència i la memòria dels peixos, penjarem una foto d’un peix modest, humil, discret i petitó. Però que és un veritable supervivent i mereix la consideració d’espècie protegida, es tracta del Fartet, Aphanius iberus, una de les espècies de peixos que podem trobar al Baix Camp.