Sí, ja sé que es deu haver dit tot. I que jo no sóc el més indicat per a parlar d'una persona, per dir-li d'alguna manera, que no és d'aquest Món, però no me'n puc estar de parlar d'aquest tema, perquè m'ha colpit fortament. Sempre que he sentit a parlar d'aquest home m'ha impressionat, tot el que ha fet ha estat digne d'admiració, per a treure's el barret. Però ara que, demostrant que en el fons sols era -biològicament- un home, s'ha mort. M'assabento de moltes més coses sobre ell que fan que encara m'impressioni més. Adjunto un apunts de la seva bibliografia trets d'internet, amb motiu d'un llibre que va incloure El Periódico.
HISTÒRIA DESCONEGUDA
Els primers capítols narren els episodis més desconeguts de la història de Ferrer. Oliveras relata com un joveníssim Ferrer decideix ingressar al POUM, ja que "la seva ideologia era més afí a la utopia anarquista que al conservadorisme burgès o al dogmatisme comunista". Més endavant, el futur pioner del desenvolupament integral hauria d'amagar la seva condició d'anarquista al ser cridat a files a la 60a Divisió. Només tenia 16 anys i era un dels reclutes que va formar part de la Quinta del Biberó. Va ser a la batalla de l'Ebre on Ferrer va sentir la crida de Déu.Abans d'embarcar-se al viatge que el portaria a l'Índia, país que canviaria la seva vida per sempre, va passar una temporada al camp de concentració d'Argelers, a França, i al de Betanzos, a Galícia. No va ser fins als 24 anys quan va ingressar a la Companyia de Jesús per respondre a la seva vocació: ajudar els altres, activitat a la qual des d'aleshores ha dedicat la vida.Vicente Ferrer. La revolució silenciosa inclou un complet àlbum fotogràfic que resumeix en imatges la vida del cooperant. Comença amb una imatge de la seva mare, Teresa Moncho, una dona valenta com ho seria ell que no va dubtar a viatjar a Barcelona el dia de l'entrada de les tropes franquistes per preguntar a la vident més coneguda de l'època pel seu fill. Aquest recorregut fotogràfic repassa altres episodis rellevants, com per exemple el casament amb Anne Perry --que acaba de publicar el llibre Un pacto de amor. Mi vida junto a Vicente Ferrer (Espasa)--, les visites als malalts terminals en un hospital i el repartiment de blat de moro entre els pobres en plena sequera (contradient les ordres de la jerarquia, Ferrer obria les portes del graner i repartia el cereal que havia pogut reservar).
Poca broma! Aquest home calculen que ha ajudat de forma directa sobre dos milions de persones!
Si cadascun dels religiosos que viuen al Vaticà rodejats de luxes fessin el mateix, potser s'acabaria la fam del Món.Però estic segur que la religió catòlica farà justícia, exactament igual que al Beat Escrivà de Balaguer, i per raons molt semblants, probablement canonitzaran de seguida aquest Gran home, que, curiosament, ja porta el mateix nom i cognom que un altre Sant que sembla que es va dedicar al mateix que ell.
Desgraciadament, no he conegut al Vicenç Ferrer, però no per això he de deixar de retre-li un humil homenatge, estic segur que, com el mateix deia, allà a dalt seguirà la seva tasca, farà una fundació i seguirà treballant.
Ara que, al Cel no hi deu haver pobres ni desgraciats, no?
Jo crec que aquest senyor el que es mereix ara és seure tranquil·lament, al costat del Pepe Rubianes i riure, descansar i gaudir del que s'ha guanyat durant molts i molts anys, el Cel.
Ep, queda clar que jo no hi crec, però si ell hi creia, segur que per a ell sí que n'hi ha, si no, que el fabriquin de seguida.






1 comentari:
Molt bé el teu bloc, és nota que ets un veterà.
Jo sóc un aprenent n'estic fent un i està en contrucció, a veure qu et sembla:
http://miradesalvent.blogspot.com/
Pot donar algun suggeriment si vols.
Gràcies pel teu bloc.
Salut
Jordi Tudó
Publica un comentari a l'entrada