Fotografia i cinèma.

Avui he rescatat de l'armari el Sigma 400 APO macro que tenia aparcat des que vaig començar a usar les càmeres digitals. Pensava que amb el format de les rèflex digitals, que multiplica la focal per 1,5, el sigma, en convertir-se en un 600, seria pràcticament inútil per a fotografiar a mà, i difícil d'estabilitzar per a fer-ho amb els trespeus. És per això que, finamentalment, ara usava el Nikon 80-400, que, a més de tenir VR, és a dir, estabilitzador d'imatges, es pot usar amb focals menors, tota la gama des del 80 fins al 400. Cosa que realment és cert.

He fet una sèrie de proves des de casa mateix, a veure si pagava la pena de tornar-lo a ressuscitar. I, podeu jutjar vosaltres mateixos; He quedat sorprès, sí que paga la pena, els resultats són sorprenentment bons si els comparem amb el Nikon treballant al límit de la seva focal, aquí posaré unes quantes comparances. Primer, una finestra a ple sol, feta amb el 80-400 Nikon posat a 400mm. Després la mateixa finestra amb el Sigma 400.

Molt millor definició al Sigma, sens dubte, aquestes dues fotos són amb trespeus i disparador automàtic, és a dir, sense tocar el conjunt, sense cap mena de vibració.

Aquesta altra prova és per a demostrar la diferència entre disparar amb el teleobjectiu a la mà, foto de l'esquerra, o amb el trespeus i disparador automàtic -o comandament a distància- foto de la dreta. Amb molta llum no es nota massa diferència, provarem amb menys llum, dins de casa:

La foto de l'esquerra, amb el 400 Sigma totalment a mà, a pols. La del mig, igual, però amb el trespeus i disparador a distància, finalment, la de la dreta, trespeus i disparant amb el dit sobre la càmera, sense comandament ni disparador automàtic.

Aquesta prova resulta definitiva, no sols demostra la importància del trespeus, sobradament coneguda, sinó que revela clarament que el trespeus sol, sense un sistema que eviti la transmissió de les vibracions de la nostra mà a la càmera és totalment insuficient. Això també ho sabíem, però jo, personalment, no pensava que fos tan exagerat.

Bé, definitivament, crec que a distàncies focals superiors a 300 mm paga més la pena utilitzar el Sigma de focal fixa 400 que el Nikon de 80-400, per molt Nikon i VR que sigui. També és ben evident que és indispensable el trespeus i el disparador sobretot amb condicions de poca llum, però que a ple sol és menys imprescindible, encara que sempre és útil. Cal no oblidar que el conjunt càmera-teleobjectiu pesa més de dos Kg. per la qual cosa el trespeus és molt pràctic encara que només sigui per no aguantar el pes tota l'estona

Ah! M'oblidava, pel que fa al cinèma, vam anar a veure "Mapa dels sons de Tokio" de la Coixet, però no vull fer massa comentari, realment, ens va decebre força -sobretot comparant amb les altres pel·lícules de la mateixa directora- , i aquest és un bloc optimista.