Avui ha estat un dia de desapuntar-me de coses. Aquesta paraula, deu ser un neologisme, tothom ho diu i a mi em fa molta gràcia.
Durant les vacances he estat meditant que calia fer net d’algunes associacions, per diferents causes cadascuna.
Finalment, m’he donat de baixa de tres, passaré a explicar el per què de cadascuna, i així m’estalvio explicar-ho un a un als meus amics i, sobretot, als que encara en són membres, als quals redreçaré cap a aquest post del meu bloc.
En primer lloc, el GEPEC.
Qui hagi llegit els meus posts anteriors referents al grup, en un dels quals fins i tot detallo la prehistòria i la història del mateix, podrà adonar-se que, en realitat, ja hauria de fer anys que me n’hauria d’haver donat de baixa, del GEPEC. Un grup que tu has creat i que t’expulsa en base a mentides i falses acusacions, no mereix tenir-me a mi com a soci. Com diria Marx –Groucho, no Karl- jo no puc ser soci d’un grup que admeti socis com jo.
Ara sense bromes, ja fa anys que hauria d’haver causat baixa, ni que només sigui per punt d’honor. Immediatament després que se’m readmetés, hauria d’haver dimitit. Lluny d’això, he seguit sent soci, tot i que de forma discreta i sense voler estar al davant de res –gat escaldat de l’aigua tèbia en fuig- esperant sense èxit que la persona principal responsable de la meva injusta expulsió em demanés disculpes. Ho vaig fer únicament i exclusivament per tal i com considerava el GEPEC com un fill meu, i no el volia deixar del tot.
Ara, vint-i-quatre anys després de la seva fundació, i un cop han canviat els estatuts, la gent i fins i tot el nom –la C ja no és del Camp, és de Catalunya- em sembla que el Grup s’ha esdevingut una mena d’agència de viatges –quasi sols fan l’anem d’excursió- i una agència de col·locació, on la gent es fa un nom per a després posar-se a treballar en algun tema de medi ambient des del punt de vista professional.
Jo ja tinc feina des de fa molts anys en aquest camp, i la vaig obtenir malgrat el GEPEC, no mercès a ell. I, quan vull anar d’excursió, no necessito contractar ningú ni que ningú em contracti.
I el principal; el GEPEC ja té vint-i-quatre anys, malgrat que sigui el meu fill, ja és grandet per a anar tot sol pel Món, així és que el deixo anar, sols l’observaré des de fora.
Sols em sap greu que ara, precisament ara, el president del GEPEC és un gran amic meu amb qui tinc tota la confiança, però crec que el em comprendrà quan li ho expliqui.
Així doncs, es tanca avui una etapa que va començar el 1985 a una orxateria de Valls. Adéu al GEPEC.
En segon lloc, ERC.
En aquest cas, no crec que calgui explicar gran cosa, en anteriors posts ja he explicat que no estic gens d’acord amb la deriva que ha agafat la direcció d’ERC –perdó, d’Esquerra- i, ara mateix, després d’uns quants anys de ser-ne militant i també uns quants d’estar a l’executiva comarcal, no tinc cap càrrec ni espero tenir-lo. Ja que, en haver-me destacat com a reagrupat, no crec que me n’ofereixin cap de més amunt que buidar les papereres.
Així doncs, sentint-ho molt pel partit, un partit amb una gran història. Per a mi el més important és el País i lluitar per la seva independència, així és que me’n vaig a Reagrupament.
Finalment, CCOO.
Durant molts anys, d'ençà que treballo a la Generalitat, he estat afiliat a CCOO. I, tret d’una curta etapa en què ja em vaig esborrar per discrepàncies amb la política dels delegats, sempre ho he estat.
CCOO. ha estat una gran eina per a millorar les condicions laborals del Cos d’Agents Rurals mercès al treballs de magnífics delegats. Això ho reconec i ho he de lloar, des d’ací un gran reconeixement al Francesc Coll i al Manel Vidal, per exemple. Però ara mateix tenim uns delegats que, francament, no em mereixen cap confiança. Literalment, els que manen han dit davant meu en dues ocasions que, mentre al CAR tinguem els delegats sindicals que hi ha ara, ells poden fer el que vulguin. Es referien a tots els delegats, tant als de CCOO com als d’UGT i CATAC, però jo sols sóc afiliat a CCOO, no puc esborrar-me dels altres, evidentment.
A més, jo mateix he vist rebutjats alguns raonaments que crec que caldria defensar i els delegats actuals no hi són pas d’acord.
Altre cop sentint-ho molt, sobretot pels companys que encara hi són, ho deixo temporalment.
En un altre tema totalment diferent, suposo que tothom ja s’ha adonat de l’error de la Plaça Comte de Reus, simplement, és això, que han escrit Compte de Reus. Si no és que la plaça és dedicada als pressupostos municipals enlloc d’estar-ho a un noble, aquí hi ha una falta d’ortografia com una casa de pagès.
Ja que som a la plaça Comte de Reus, popularment plaça de la ferradura.
¿Per què no aprofita, l’Ajuntament, per a treure l’escultura presumptament del Rafael Bartolozzi i posar-la en un lloc més digne ara que l’artista és mort?
Potser és perquè saben que, realment no ho és, d’ell. O és perquè a algú li agrada. A mi, particularment, gens, i si la posen en un lloc més important, no l’hauré de veure quasi cada dia.
Durant les vacances he estat meditant que calia fer net d’algunes associacions, per diferents causes cadascuna.
Finalment, m’he donat de baixa de tres, passaré a explicar el per què de cadascuna, i així m’estalvio explicar-ho un a un als meus amics i, sobretot, als que encara en són membres, als quals redreçaré cap a aquest post del meu bloc.
En primer lloc, el GEPEC.
Qui hagi llegit els meus posts anteriors referents al grup, en un dels quals fins i tot detallo la prehistòria i la història del mateix, podrà adonar-se que, en realitat, ja hauria de fer anys que me n’hauria d’haver donat de baixa, del GEPEC. Un grup que tu has creat i que t’expulsa en base a mentides i falses acusacions, no mereix tenir-me a mi com a soci. Com diria Marx –Groucho, no Karl- jo no puc ser soci d’un grup que admeti socis com jo.
Ara sense bromes, ja fa anys que hauria d’haver causat baixa, ni que només sigui per punt d’honor. Immediatament després que se’m readmetés, hauria d’haver dimitit. Lluny d’això, he seguit sent soci, tot i que de forma discreta i sense voler estar al davant de res –gat escaldat de l’aigua tèbia en fuig- esperant sense èxit que la persona principal responsable de la meva injusta expulsió em demanés disculpes. Ho vaig fer únicament i exclusivament per tal i com considerava el GEPEC com un fill meu, i no el volia deixar del tot.
Ara, vint-i-quatre anys després de la seva fundació, i un cop han canviat els estatuts, la gent i fins i tot el nom –la C ja no és del Camp, és de Catalunya- em sembla que el Grup s’ha esdevingut una mena d’agència de viatges –quasi sols fan l’anem d’excursió- i una agència de col·locació, on la gent es fa un nom per a després posar-se a treballar en algun tema de medi ambient des del punt de vista professional.
Jo ja tinc feina des de fa molts anys en aquest camp, i la vaig obtenir malgrat el GEPEC, no mercès a ell. I, quan vull anar d’excursió, no necessito contractar ningú ni que ningú em contracti.
I el principal; el GEPEC ja té vint-i-quatre anys, malgrat que sigui el meu fill, ja és grandet per a anar tot sol pel Món, així és que el deixo anar, sols l’observaré des de fora.
Sols em sap greu que ara, precisament ara, el president del GEPEC és un gran amic meu amb qui tinc tota la confiança, però crec que el em comprendrà quan li ho expliqui.
Així doncs, es tanca avui una etapa que va començar el 1985 a una orxateria de Valls. Adéu al GEPEC.
En segon lloc, ERC.
En aquest cas, no crec que calgui explicar gran cosa, en anteriors posts ja he explicat que no estic gens d’acord amb la deriva que ha agafat la direcció d’ERC –perdó, d’Esquerra- i, ara mateix, després d’uns quants anys de ser-ne militant i també uns quants d’estar a l’executiva comarcal, no tinc cap càrrec ni espero tenir-lo. Ja que, en haver-me destacat com a reagrupat, no crec que me n’ofereixin cap de més amunt que buidar les papereres.
Així doncs, sentint-ho molt pel partit, un partit amb una gran història. Per a mi el més important és el País i lluitar per la seva independència, així és que me’n vaig a Reagrupament.
Finalment, CCOO.
Durant molts anys, d'ençà que treballo a la Generalitat, he estat afiliat a CCOO. I, tret d’una curta etapa en què ja em vaig esborrar per discrepàncies amb la política dels delegats, sempre ho he estat.
CCOO. ha estat una gran eina per a millorar les condicions laborals del Cos d’Agents Rurals mercès al treballs de magnífics delegats. Això ho reconec i ho he de lloar, des d’ací un gran reconeixement al Francesc Coll i al Manel Vidal, per exemple. Però ara mateix tenim uns delegats que, francament, no em mereixen cap confiança. Literalment, els que manen han dit davant meu en dues ocasions que, mentre al CAR tinguem els delegats sindicals que hi ha ara, ells poden fer el que vulguin. Es referien a tots els delegats, tant als de CCOO com als d’UGT i CATAC, però jo sols sóc afiliat a CCOO, no puc esborrar-me dels altres, evidentment.
A més, jo mateix he vist rebutjats alguns raonaments que crec que caldria defensar i els delegats actuals no hi són pas d’acord.
Altre cop sentint-ho molt, sobretot pels companys que encara hi són, ho deixo temporalment.
En un altre tema totalment diferent, suposo que tothom ja s’ha adonat de l’error de la Plaça Comte de Reus, simplement, és això, que han escrit Compte de Reus. Si no és que la plaça és dedicada als pressupostos municipals enlloc d’estar-ho a un noble, aquí hi ha una falta d’ortografia com una casa de pagès.
Ja que som a la plaça Comte de Reus, popularment plaça de la ferradura.
¿Per què no aprofita, l’Ajuntament, per a treure l’escultura presumptament del Rafael Bartolozzi i posar-la en un lloc més digne ara que l’artista és mort?
Potser és perquè saben que, realment no ho és, d’ell. O és perquè a algú li agrada. A mi, particularment, gens, i si la posen en un lloc més important, no l’hauré de veure quasi cada dia.
2 comentaris:
Jo sempre he pensat que aquella estàtua està desaprofitada, podria fer la funció de pluviòmetre. Ja pots pensar el perquè...(M'agrada buscar una utilitat a una cosa que, ni fa bonic, ni serveix per res, ja que l'he de veure de totes maneres.)
Si tens -teniu- ganes un dia d'anar d'excursió, som la república independent d'excurcionistes de casa meva i algú més. Ja saps on trobar-nos.
A mi m'agradaria donar-me de baixa de ser súbdit español i no hi ha manera, no em deixen.
Publica un comentari a l'entrada