La cafetera de la Lisbeth

Després d'acabar coses, avui, en canvi, retornem a altres.

Em truca el Jordi Escoda i em recorda que ja ha començat altre cop la temporada del seu programa de ràdio, amb la qual cosa cal tornar a les meves col·laboracions. Evidentment, li agraeixo que hagi tornat a pensar en mi i li dic que hi pot comptar, tornaré a "fotre" el rotllo per la ràdio els divendres.

També he començat el darrer llibre de Millennium, em sap una mica greu perquè sé segur que serà el darrer, però, què hi podem fer?

Al segon llibre (La noia que somiava...) em va despertar la curiositat conèixer més coses sobre la cafetera que tenia la Lisbeth Salander al seu pis nou, en Larsson la descriu com el Rolls Royce de les cafeteres, valorada en 70.000 corones sueques, una Jura Impressa X7.

Així, m'hi he posat a la web i he trobat la cafetera en qüestió: És una marca suissa que fabrica cafeteres professionals per a ús domèstic, concretament l'X5, una mica més senzilla que l'X7, la pots comprar pel mòdic preu de 2.160 Eur.

http://www.coffeeitalia.es/proddetail.php?prod=Jura_Impressa_Z5

Ja hi tornem!

Tot plegat em fa meditar sobre la hipocresia i la injustícia de la nostra societat capitalista.

¿Com pot ser que hi hagi gent -moltíssima gent- que sobreviu amb menys d'un dòlar diari. I, en canvi, hi hagi altres persones que es permeten el luxe de gastar-se més de tres mil dòlars en una simple cafetera?

He vist a diversos comerços totes aquestes cafeteres que s'han posat tan de moda ara, que van amb capsuletes -el cafè és força bo- i costen sobre els cent-cinquanta euros. Jo, particularment, a casa tinc una Orolei d'aquelles de tota la vida, que ja no sé ni el que em va costar, i cada dia em permet esmorçar amb un cafè decent. No em cal res més.

En fi, seguirem llegint en Larsson i intentarem no fer-nos mala sang. Al cap i a la fi, als seus llibres explica coses molt més greus que el malbaratament de diners per la compra de cafeteres de luxe.

En un tema totalment diferent, ahir vam anar a veure l'exposició de fotografies de Natura i macrofotografia al Raval Robuster. Molt interessant, sobretot els paisatges, també les libèl·lules, n'hi ha una en vol, cosa que sé per experiència que costa de fer. Paga la pena donar-s'hi un tomb.