Bosses de plàstic i altres modes ecològiques.

Ja fa força temps que s’ha posat de moda l’ecologisme, o potser hauria de dir el pseudoecologisme, ja que, la majoria de cops, sols es tracta d’ecologisme de nom, no de fet ni de fons.
Però, malgrat tot, hi ha algunes coses que sí que milloren, a poc a poc, però milloren.
Arran d’un post del Martell de Reus de fa pocs dies, vull fer la meva aportació al tema de les bosses de plàstic.
En aquest tema, tinc una sensació una mica de dejà vu. Passa el mateix que va passar amb la recollida de les caques de gos fa anys; Quan vam adoptar a la família a la Lia –excel·lent gos cocker spaniel anglès que vam tenir tretze anys- anàvem pel carrer a passejar-lo amb tot de bosses de plàstic a la butxaca, així, quan feia una de les seves elaboracions pel forat de darrere –una merda, vaja- la recollíem amb una bossa girada a la mà i l’abocàvem a una paperera o a un contenidor.

Tothom ens mirava d’una forma molt estranya, com si fóssim extraterrestres –estic parlant de principis dels noranta.
A dia d’avui, tothom fa el mateix, si més no, tothom ho hauria de fer, ja que és obligatori.
Amb les bosses de comprar passa el mateix. Nosaltres ja fa anys que quan anem a comprar hi anem amb el carro o amb unes pràctiques bosses plegables que pots portar al damunt per si et venen de cop ganes d’anar a comprar alguna cosa. La negativa a acceptar bosses als comerços era fins fa poc rebuda amb la mateixa mirada –per part de la persona de la caixa i dels altres clients- amb què ens observaven quan recollíem caques del nostre gos fa anys.
Ara, de cop, sembla que tothom s’apunta al carro –mai més ben dit- d’estalviar bosses, fins i tot els propis comerços. Finjs i tot les dependentes/dependents ja et pregunten si les vols o no.
Sí que hi deu haver una intenció estalviadora per la seva part, sens dubte, però tampoc n’hi ha, de dubte, en què l’ús excessiu de bosses de plàstic és totalment antiecològic. Són reciclables, sí, però per això cal que vagin als contenidors de reciclatge. I, essent molt optimistes, poden afirmar que allí hi van molt menys del vint per cent. La majoria, desgraciadament, serveixen per a decorar els nostres carrers, boscos, platges i rius. Això quan no fan algun mal major, com provocar horribles dolors estomacals a diferents animals que se les empassen, volent o no.
També és cert que el tema de la bossa d’anses és un petit detall, que caldria eliminar tota mena de blisters, envasos, safates blanques, embolcalls, etc. que hi ha en excés als supermercats.

Jo recordo quan era petit que les mares –aleshores el pares no anaven a comprar- omplien els seus cistells amb tot que es comprava, tot a doll o en envasos reutilitzats, l’única cosa que no es reutilitzava era un paper encerat que utilitzaven les carnisseres o els peixaters. No hi havia envasos per a llançar.
Caldria tornar a això, de moment, l’eliminació de les bosses és un començament.
És clar que hem de desconfiar sempre de les iniciatives suposadament ecològiques de les grans empreses, però en alguns casos, més val fer cas, ja que no sempre ho fan amb mala intenció. Si més no, de vegades l’interès pot coincidir.
En aquest sentit, per exemple, mirem el tema del sabó de rentar la roba. Nosaltres fa un temps que vam comprar un parell de boles de rentar, d’aquestes autoanomenades ecològiques. Malgrat les opinions vessades arreu en contra, ho vam voler provar. I què voleu que us digui, així, d’entrada, funcionen força bé. La roba queda neta, i estalvies moltíssim en sabó i suavitzant, a més, l’aigua surt bruta només del que portava la roba, no amb productes químics afegits.
Seguint el mateix tema ecològic. Jo sóc un apassionat dels cotxes, les motos i tot el que es mogui. En aquest sentit, pot semblar una contradicció amb l’esperit ecologista, però...què hi farem!
M’agradaria molt que hi hagués una moto com la que tinc, amb cent cavalls i que no contaminés, però de moment això no existeix. De moment, dic, mireu el que he trobat a una revista de motos que compro cada mes.
Una moto potent, ràpida...i elèctrica!
Pot ser el futur?
Ja ho veurem. Encara que, ja hi tornem a ser;

Per què un vehicle elèctric és més ecològic que un de motor d’explosió?
No es produeix electricitat cremant combustible a les centrals?
Res no és senzill, cal meditar molt cada decisió.
En definitiva, no matem tot el que és gras i no fem el discurs fàcil.