La Pedrera

Ahir visita a Barcelona, a la Pedrera, per a la presentació de l’informe d’inclusió social que patrocina la Fundació Caixa de Catalunya i ha dirigit en Pau Marí-Klose.
En paraules més planeres, es tracta d’analitzar l'èxit o el fracàs escolar i les seves possibles causes.
Aquests estudis llargs i estadístics, que acaben amb informes plens de xifres. De vegades semblen una mica inútils, ja que et posen en text i gràfics tota una colla d’obvietats que ja suposes. Però, ben mirat, no ho són gens, d’inútils. Perquè en realitat, el que fan és constatar de forma empírica i científica coses que la majoria de nosaltres ja suposem però que, a l’hora de defensar-ho davant de segons qui –sobretot de qui ha de planificar- no tens arguments suficientment objectius i demostrables.

Avui mateix una tertuliana a RAC1 discutia una d'aquestes realitats que l'estudi demostra empíricament que són certes, en la línia dels tertulians radiofònics que saben de tot, ho posava en dubte. Quan, en realitat és ben cert i demostrat.
Així, l’informe revela que, estadísticament, tendeixen a abandonar els estudis abans –fins i tot abans d’acabar els obligatoris- els homes més que les dones, els emigrants més que els autòctons, els que els seus pares –i sobretot els que la seva mare- només té estudis primaris abans que els que els pares tenen estudis superiors, els de famílies monoparentals abans que els que tenen dos progenitors a casa i els que a casa no disposen d’accés a la cultura –ordinadors, llibres- abans que els que sí que en disposen.
Pel que fa a escoles privades o concertades i escoles públiques, s’observa que, si traiem els factors aliens a la pròpia gestió de l’escola -vol dir si no tenim en compte la major presència de grups socials de més risc- no és realment rellevant.
Així, tots ho pensàvem, això, però ara ho tenim en paper i de forma objectiva i demostrable.
En realitat, però, sembla que el factor principal, i que explica que a igualtat de totes les altres variables el fracàs escolar a Catalunya sigui més alt que a d'altres comunitats, és la poca valoració social de la preparació cultural.

Dit en paraules planeres –aquestes són meves- no podem aspirar a que els nostres fills i filles tinguin interès per la seva educació i treguin bons resultats si s’adonen perfectament que la societat valora molt més i paga molt millor una persona que toca bé la pilota o que es dedica a insultar als altres per la tele o posar en topless a la platja. Mentre que estudiants aplicats, molt ben preparats i intel·ligents, amb màsters, doctorats i idiomes, han de treballar com a mileuristes en un lloc de treball que no és en absolut a la seva alçada.

Bé, tornem a l’optimisme, si us plau. Aquesta presentació va servir per a tornar a La Pedrera, aquesta magnífica casa de Gaudí feta amb la preciosa pedra duna pedrera de Masllorenç, la mateixa pedra plena de fòssils que trepitjareu si aneu a la plaça del Prim, a Reus, i que abans adornava totes les vorades de la ciutat. No hi havia anat d’ençà de la desaparició de la FTP, en favor de la Fundació Caixa Catalunya. I era una llàstima, l'edifici ben bé es val una visita.

Val a dir que hi vam anar amb el tren, i ens vam endur una sorpresa força agradable; el tren va sortir puntualment i va arribar encara més puntual, era net, endreçat, barat i vam poder seure còmodament als dos viatges. Per si no n’hi hagués prou, el revisor va ser educat i amable...alguna cosa canvia a Renfe. Pot ser degut al traspàs de competències?

Mentre anàvem cap allà, comentàvem les darreres declaracions de la nova candidata del PP a la Generalitat de Catalunya a les properes eleccions, Alícia Sànchez Camacho, La noia va dir per la ràdio una de les genialitats de les que solen dir els del PP: que no s’havia trobat mai ningú que no l’entengués en català a Catalunya. En Jordi Basté va insistir, incrèdulament, i ella ho va tornar a repetir.
Jo, ingenu i optimista de mi, vaig pensar que la xicota en qüestió vivia a Baiasca (bonica població del Pallars Sobirà) o a Albarca (petit poblet del Priorat), o fins i tot a Gallicant, vora Arbolí i mai no en sortia, perquè, si no, no m’explico com és que no s’ha trobat mai ningú que no entén el català.
O això o menteix descaradament.
Però la Coia m’apunta una solució més fàcil: Aquesta bona senyora, que es postula com a candidata a ser la primera presidenta de la Generalitat, en realitat, és plenament castellanoparlant, i sempre es deu adreçar a la gent en castellà, tret que parli amb algú que sap segur que és catalanoparlant o bé que vulgui quedar com a tal perquè li interessa políticament.
Siguem realistes, a Catalunya si ets catalanoparlant i t’adreces a tothom en primera instància en català, és impossible del tot que mai no trobis ningú que no t’entengui...o que no et vulgui entendre.

En el tema de la Natura, segueix la migració, avui mateix, un preciós Falcó pelegrí ferit a l'ala a Hospitalet de l’Infant ha anat a parar al CRF, d’ell és la foto. Mentre un amic em truca dels del Catllar on està observant un grup d’àligues. Jo mateix he vist aquest matí un aligot a Alcover clarament migrador.