La noia que somiava...

Avui, dia posterior a la diada, reflexió i descans. Sobretot, dedicar-se a la cultura i la cultureta.
Ja s’acaba la segona part de Mil·lenium. M’agrada, m’agrada molt, més encara que el primer.
Els personatges estan perfectament descrits, de seguida te’n fas una idea de com son, de qui son. El text et fa posar dins seu, arribes a copsar la seva forma de pensar, fins i tot dels que no t’hi pots identificar en absolut.
L’acció és meravellosament enllaçada, enganxa la lectura, com diu un comentari escrit al mateix llibre, se’t fa de dia llegint-lo. Una gran obra, sens dubte.
El fet que moltíssima gent l’estigui llegint, que hagi esdevingut un veritable best seller no li resta gens de mèrit. En aquest cas, es fa ben veritat allò de que tanta gent no es pot equivocar alhora. Ara cap al darrer, que ja ens espera.
Llàstima que l’Stieg Larsson s’hagi mort sense gaudir del seu èxit i sense poder escriure més.
Mentrestant, cinema. Hem anat a veure “District 9”. Què en pensem?
Mira, una pel·liculeta per a entretenir-se. Una metàfora sobre la hipocresia de la nostra societat, de com ens prenen el pèl com volen. De com es tracta al diferent. No crec que sigui casualitat que l’acció es situï a Sud-àfrica. De tota manera, és exagerada, per al meu gust, massa sang, fetge i paraulotes, de vegades fa fins i tot riure –o fàstic- sobretot a la seva segona meitat. Hi ha moments que “rambeja” i tot.
Per cert, aquests alienígenes són uns porcs, definitivament, necessiten els serveis d’una empresa de neteja.
La propera vegada anirem a veure “Up”, ja n’hi ha prou de sang, fetge, morts, trets i males paraules, coi!

La imatge l'he baixada d'internet, perquè la portada en català ja l'ha vist tothom, no?