Finalment, abans d’ahir vaig fer la xerradeta a la secció excursionista del Centre de Lectura, formava part dels actes del cent vint-i-cinc aniversari.
Va ser un acte molt familiar, hi havia poca gent. Ja sé que sona a tòpic, però en aquest cas no ho és; poca però escollida. La mitjana d’edat era força alta, més ben dit, crec que, amb diferència, jo era el més jove de tots.
Això té diversos vessants. Per una banda, em va fer sentir una mica malament pretendre jo explicar alguna cosa a tota aquella gent, que, per edat i nivell cultural, havien de ser ells qui m’ensenyessin de tot. Efectivament, es va demostrar, era un públic gran i d’alt nivell cultural. No passa sempre que puguis explicar l’anècdota de la mort d’Èsquil per la caiguda d’una tortuga des del cel i que tothom sàpiga perfectament qui era Èsquil. Fins i tot vaig tenir un lapsus i no recordava com es deien els Oracles, hi va haver més de tres persones que m’ho van recordar. O que facis referència a l’home de Vitruvi i tampoc ningú pregunti què és això o faci cara rara.
De tota manera, i segurament mercès a que la xerrada era d’un tema molt especialitzat, sí que va semblar que explicava coses que no sabien, si més no, interessaven.
Com vaig dir allí, em va fer especial il·lusió que pensessin en mi a l’hora de fer la xerrada i que la pogués fer, ja que estic molt agraït al Centre de Lectura per l’edició del meu segon llibre. Un treball que sols una institució com aquesta podia publicar, i ho van fer.
Al torn de precs i preguntes vaig poder copsar que n’hi havia una que pot ser realment interessant a molta gent, sobretot amb les dates que vénen; quins binocles cal comprar?
Això, com que sembla ser un tema específic i que, a més, ja l’he tractat abans. El que faré és ampliar els posts dedicats a telescopi i binocles al bloc dels ocells, fins i tot m’arriscaré a parlar de marques i models. Fent referència, és clar, a la botiga Oryx, la qual sempre recomano.
Avui ha fet un dia magnífic i que sembla predir l’arribada definitiva del fred. L’he passat altre cop fent de pagès. Demà, potser curses de Ponis a Reus, ja veurem.
Va ser un acte molt familiar, hi havia poca gent. Ja sé que sona a tòpic, però en aquest cas no ho és; poca però escollida. La mitjana d’edat era força alta, més ben dit, crec que, amb diferència, jo era el més jove de tots.
Això té diversos vessants. Per una banda, em va fer sentir una mica malament pretendre jo explicar alguna cosa a tota aquella gent, que, per edat i nivell cultural, havien de ser ells qui m’ensenyessin de tot. Efectivament, es va demostrar, era un públic gran i d’alt nivell cultural. No passa sempre que puguis explicar l’anècdota de la mort d’Èsquil per la caiguda d’una tortuga des del cel i que tothom sàpiga perfectament qui era Èsquil. Fins i tot vaig tenir un lapsus i no recordava com es deien els Oracles, hi va haver més de tres persones que m’ho van recordar. O que facis referència a l’home de Vitruvi i tampoc ningú pregunti què és això o faci cara rara.
De tota manera, i segurament mercès a que la xerrada era d’un tema molt especialitzat, sí que va semblar que explicava coses que no sabien, si més no, interessaven.
Com vaig dir allí, em va fer especial il·lusió que pensessin en mi a l’hora de fer la xerrada i que la pogués fer, ja que estic molt agraït al Centre de Lectura per l’edició del meu segon llibre. Un treball que sols una institució com aquesta podia publicar, i ho van fer.
Al torn de precs i preguntes vaig poder copsar que n’hi havia una que pot ser realment interessant a molta gent, sobretot amb les dates que vénen; quins binocles cal comprar?
Això, com que sembla ser un tema específic i que, a més, ja l’he tractat abans. El que faré és ampliar els posts dedicats a telescopi i binocles al bloc dels ocells, fins i tot m’arriscaré a parlar de marques i models. Fent referència, és clar, a la botiga Oryx, la qual sempre recomano.
Avui ha fet un dia magnífic i que sembla predir l’arribada definitiva del fred. L’he passat altre cop fent de pagès. Demà, potser curses de Ponis a Reus, ja veurem.
.JPG)
Entrades
4 comentaris:
felicitats per la conferencia !!!
Ei! Que no eres el més jove! (Era jo, segur! i n'hi havia un altre com tu o més jove...)
Però no deixes de tenir raó, la mitjana d'edad rondava els 70, nosaltres també ho vam comentar.
La xerrada va agradar molt, creu-me, la manera com expliques , les fotos,...engresca a voler conèixer, a mirar d'una manera encara més enriquidora la natura.
Una pena que no hi hagués més gent jove a qui poguessis encomanar aquest interés, un dijous a les 8 del vespre, pels que treballen i tenen demés obligacions no sel's pot demanar gaire més. Sap greu, molts cops ens perdem coses interessants!
Per cert, conec l'home de Vitruvi en tota mena de detalls,...perquè un estiu em vaig dedicar a fer un puzzle de 2000 peces d'aquesta obra del Da Vinci.
Sí, ja ho sabia, però a tu i a l'Andreu no us comptava perquè sou organitzadors. No m'hi havia fixat, que hi hagués algú altre de la nostra edat.
En fi, a mi ja em sembla bé, era un públic culte, atent i interessat. Què més vols?
Per cert, els llibres ja els he començat a llegir, un d'ells em va que ni fet expressament.
Publica un comentari a l'entrada