dimecres, 2 de desembre del 2009

Pere II el Gran.



Em sembla que hores d’ara tothom que em conegui sabrà que sóc absolutament ateu, no crec en cap Déu ni en fantasmes, ni esperits, ni res que no es pugui comprovar científicament. És a dir, si m'he de posar del costat de la ciència o del costat de la religió, és ben clar a quina banda sóc.
Però una cosa és la velocitat i l’altra el porc, de jove em van ensenyar que no cal confondre’ls, malgrat que els senglars cada dia corren més.
Llegeixo a la premsa que la Generalitat exhumarà les restes de Pere II el Gran, rei català que descansa –les seves restes- a Santes Creus i que sembla ser que, per causes diverses, és l’únic la tomba del qual no ha estat encara profanada.
A veure, anem per parts –com deia Jack, l’esbudellador.
Resulta que aquest bon senyor, un autèntic rei català, reposa tranquil des de fa més de set-cents anys en una magnífica tomba, magnífica des del punt de vista artístic, de l’entorn, moral, històric i fins i tot geològic.
Doncs bé, ara, com que som millors que ningú, som pràcticament Déus, és urgent que la profanem per a fer-ne una sèrie d’estudis científics de la màxima importància. Llegeixo que es pot arribar a saber de què va morir i què menjava...!?
Això és tan important? No ho podem saber pels escrits?
Estem parlant d’un rei, no pas d’un sense sostre o d’un pobre pagès sobre el qual no s’ha escrit res.
Per l’amor de Déu! I, repeteixo, jo no hi crec. No el podeu deixar tranquil?
Si fa set-cents anys que ningú l’ha tocat, han passat guerres, desastres naturals i tota mena de coses i encara és la darrera tomba d’un rei nostre que ningú no ha gosat tocar.
Per què no pot seguir així?
Jo, personalment, penso que tenim el deure moral de deixar-lo com està. Serà com el rècord Guinness de la nostra història. Els catalans haurem aconseguit que un dels membres de la dinastia resti tranquil quasi un mil·lenni.
No seria maco?
No, si encara l’estat espanyol se l’endurà a Salamanca!
Deixeu-lo tranquil, sisplau.

6 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Al monastir San Lorenzo del Escorial hi ha una colla de reis españols enterrats, estaria bé que també fessin el mateix els desenterressin i miressin el què menjaven. Igual descobreixen que Felipe V menjava escudella i Isabel II prenia biomanan.

Nuesa Literària ha dit...

Doncs jo haig de reconèixer que sento curiositat per saber què menjava, de què va morir, i qualsevol altra cosa que se'n pugui saber. Reconec que potser no tenim dret a remenar els seus ossos sense el seu permís, i totes les consideracions ètiques que se'n puguin fer; però continuo sentint curiositat pel què puguin trobar; i si algun dia tenen intenció de publicar-ho, ho esperaré amb candeletes. No seria estrany, però, com altres vegades ha passat, que realment i en contra del que es pensa sí que hagi estat profanada i que el que hi trobin sigui algú molt més modern.

Annibal ha dit...

Bones.
Vull destacar diferents punts sobre el tema:
1_ a diferència d'en Màrius, sóc del parer que cal obrir la tomba i estudiar les restes, això és ciència.
2_ No és ciència i sí religió creure'ns el que van escriure uns senyors de manera interessada fa 700 anys. Precissament, els estudis que es volen realitzar han se servir per contrastar-los amb el que siuen els escrits.
3_ Els estudis s'han de fer i els ha de fer el Dpt. de Cultura ara que pot, i no esperar a que ho faci una empresa amb interessos privats.
4_ Seria interessant que els resultats dels estudis, es comparesin amb els dels obtinguts de restes humanes contemporànies no tan nobles ( a saber: pagès, soldat, o qualsevol altra personatge anònim).
5_ Igualment interessant seria que els esforços econòmics i mediàtics invertits en tot aquest tema es dediquessin en la recerca, protecció i divulgació del nostre patrimoni cultural ja que la Generalitat i el Dpt. de Cultura actuen amb certa desídia i demagògia.

Salut!!!

Pedra Seca. Barraques i Cossiols ha dit...

Estic molt d'acord. et deixo una resenya d0'un llegenda del rei pq la llegexis a la nena
"Aïnea i la font Santa"

Salut1

Annibal ha dit...

Òndia!!!

La llegenda és força entretinguda. M'ha agradat, en la línia dels clàssics grecs com els amors pastorals de Dafnis i Cloe (de Longus) i llatins com Ovidi.

Salu!

Màrius ha dit...

¨Precisament, apunteu una de les causes per les que crec que no s'ha d'obrir. El més probable és que ja hagi estat profanada abans, si no la tornem a obrir, sempre quedarà el dubte.
De tota manera, és una qüestió molt personal, cadascú pot pensar el que vulgui. Per la meva part, a mi que m'incinerin i escampin les meves cendres...ep! quan ja sigui mort, eh!
No m'agradaria que ningú esbrinés el que vaig a menjar-me avui per sopar d'ací a set-cents anys.
Si no interessa a ningú ara, per què ha d'interessar més endavant?

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.