dissabte, 5 de desembre de 2009

Adéu Jordi Solé.


Justament fa un parell de dies, amb motiu de totes les notícies de l’empresonament de diversos polítics catalans i altres relacionades, la meva filla em preguntava si tots els polítics són corruptes. Si n’hi ha algun d’honest.
Jo, evidentment, mogut pel meu optimisme congènit i per la intenció de no destrossar les esperances d’una adolescent. Li vaig dir que, evidentment, sí que hi ha politics honestos. Pocs, però n’hi ha.
Doncs bé, avui n’hi ha un menys, una gran persona i un gran polític ens ha deixat.
Desgraciadament, no he tingut ocasió de conèixer-lo. Però, per la seva obra i pel que es diu d’ell, estic convençut que en Solé Tura era d’aquells polítics excepcionals. D’aquells que es prenen la política com un servei als altres, un servei al País, de debò, sense ànim d'aconseguir res per a ell mateix.
He vist dos cops el documental que li va fer el seu fill amb motiu de la seva malaltia. I he llegit a l’Orella de Farena que, realment, qui va fer el treball dur de redactar la constitució va ser ell, i que ho va fer a Farena. Conec el tema, sovint, quan un grup emprèn un treball en equip –la Constitució es diu que va tenir set pares- hi ha una persona que realment és qui treballa, qui ho escriu tot. Els altres es limiten a revisar i intentar d’introduir les modificacions que creuen que han de defensar. Però qui treballa sempre és un de sol. Diuen que aquest va ser en Solé Tura, així és que ell és el veritable pare.
Sé que va començar amb el PSUC. Aquí hi ha l’única coincidència entre el Solé Tura i jo. Un gran cervell i un mindundi. Un home d'èxit i un discret passavolant.
Jo també vaig començar en política amb el PSUC; Em vaig presentar a les municipals a Valls el 1983, amb l’Agustí Batet, en Bonaventura Camps i altres, va ser el meu bateig polític.
Des d’ací faig un homenatge, humil i sentit homenatge, a una persona honesta, un cervell privilegiat, un polític dels que ja en queden pocs...espero no haver de dir dels que ja no en queden.
Per cert, no puc posar el crèdit de la foto, no sé de qui és, l'he baixada d'internet.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.