Justament fa un parell de dies, amb motiu de totes les notícies de l’empresonament de diversos polítics catalans i altres relacionades, la meva filla em preguntava si tots els polítics són corruptes. Si n’hi ha algun d’honest.
Jo, evidentment, mogut pel meu optimisme congènit i per la intenció de no destrossar les esperances d’una adolescent. Li vaig dir que, evidentment, sí que hi ha politics honestos. Pocs, però n’hi ha.
Doncs bé, avui n’hi ha un menys, una gran persona i un gran polític ens ha deixat.
Desgraciadament, no he tingut ocasió de conèixer-lo. Però, per la seva obra i pel que es diu d’ell, estic convençut que en Solé Tura era d’aquells polítics excepcionals. D’aquells que es prenen la política com un servei als altres, un servei al País, de debò, sense ànim d'aconseguir res per a ell mateix.
He vist dos cops el documental que li va fer el seu fill amb motiu de la seva malaltia. I he llegit a l’Orella de Farena que, realment, qui va fer el treball dur de redactar la constitució va ser ell, i que ho va fer a Farena. Conec el tema, sovint, quan un grup emprèn un treball en equip –la Constitució es diu que va tenir set pares- hi ha una persona que realment és qui treballa, qui ho escriu tot. Els altres es limiten a revisar i intentar d’introduir les modificacions que creuen que han de defensar. Però qui treballa sempre és un de sol. Diuen que aquest va ser en Solé Tura, així és que ell és el veritable pare.
Sé que va començar amb el PSUC. Aquí hi ha l’única coincidència entre el Solé Tura i jo. Un gran cervell i un mindundi. Un home d'èxit i un discret passavolant.
Jo també vaig començar en política amb el PSUC; Em vaig presentar a les municipals a Valls el 1983, amb l’Agustí Batet, en Bonaventura Camps i altres, va ser el meu bateig polític.
Des d’ací faig un homenatge, humil i sentit homenatge, a una persona honesta, un cervell privilegiat, un polític dels que ja en queden pocs...espero no haver de dir dels que ja no en queden.
Jo, evidentment, mogut pel meu optimisme congènit i per la intenció de no destrossar les esperances d’una adolescent. Li vaig dir que, evidentment, sí que hi ha politics honestos. Pocs, però n’hi ha.
Doncs bé, avui n’hi ha un menys, una gran persona i un gran polític ens ha deixat.
Desgraciadament, no he tingut ocasió de conèixer-lo. Però, per la seva obra i pel que es diu d’ell, estic convençut que en Solé Tura era d’aquells polítics excepcionals. D’aquells que es prenen la política com un servei als altres, un servei al País, de debò, sense ànim d'aconseguir res per a ell mateix.
He vist dos cops el documental que li va fer el seu fill amb motiu de la seva malaltia. I he llegit a l’Orella de Farena que, realment, qui va fer el treball dur de redactar la constitució va ser ell, i que ho va fer a Farena. Conec el tema, sovint, quan un grup emprèn un treball en equip –la Constitució es diu que va tenir set pares- hi ha una persona que realment és qui treballa, qui ho escriu tot. Els altres es limiten a revisar i intentar d’introduir les modificacions que creuen que han de defensar. Però qui treballa sempre és un de sol. Diuen que aquest va ser en Solé Tura, així és que ell és el veritable pare.
Sé que va començar amb el PSUC. Aquí hi ha l’única coincidència entre el Solé Tura i jo. Un gran cervell i un mindundi. Un home d'èxit i un discret passavolant.
Jo també vaig començar en política amb el PSUC; Em vaig presentar a les municipals a Valls el 1983, amb l’Agustí Batet, en Bonaventura Camps i altres, va ser el meu bateig polític.
Des d’ací faig un homenatge, humil i sentit homenatge, a una persona honesta, un cervell privilegiat, un polític dels que ja en queden pocs...espero no haver de dir dels que ja no en queden.
Per cert, no puc posar el crèdit de la foto, no sé de qui és, l'he baixada d'internet.
.JPG)
Entrades
2 comentaris:
Màrius, sense que serveixi de precedent, estic totalment en contra del que dius d'aquest bon home. LLegeix el que deia en la seva plenitud, avui encara el Partal ho té publicat el seu dietari "El catalanismo no ha producido en este tiempo ninguna renovación teórica. Si quiere que le sea sincero, yo creo que el nacionalismo catalán no ha existido nunca.. Prat no era mas que un regionalista. El nacionalismo, si es nacionalismo de verdad, lleva al independentismo. Y como ésa es una vía cerrada, nefasta para Cataluña, sólo queda un nacionalismo enloquecido que es separatista en el fondo y un regionalismo que toca las teclas que en cada momento puede tocar sin mayor perspectiva política."
A més recordar-te, potser fa més de 30 anys, en un debat entre forces marxistes, entre elles el PSAN i en el que debia militar en aquelles hores aquestr senyor i ja fotia a parir els independentistes.
Que va ser un lluitador antifranquista, hi està d'acord tothom. Després a fer la viu viu per una grande i libre, com tots.
Salut company!!
Ep! Jo no he dit en cap moment que combregui amb les seves idees.
Sols dic que era un po´lític honest i que lluitava sols per les seves idees, no poer a enriquir-se, com fan la majoria dels d'ara. Bé, això crec, és clar.
Evidentment, jo no comparteixo el seu punt de vista d'España, sóc absolutament i decididament independentista, com saps.
Gràcies per aclarir coses, company.
Publica un comentari a l'entrada