dimarts, 8 de desembre de 2009

El tresor perdut de Salvador Dalí.


Unir en la mateixa frase Dalí, la meva germana i jo mateix pot semblar un conte o una anècdota inventada, però no, és ben veritat.
La meva germana, Pilar, Dalí i jo hem estat junts uns minuts i fins i tot ens va fer un dibuix, que ens va dedicar.
Llegint un dels llibres que em van regalar el dia de la xerrada al Centre de Lectura, comprovo que el Sr. Gomis esmenta que, exercint de metge, va tenir l’oportunitat de conèixer Joan Miró, i fa referència a una foto del llibre de Català Roca on surt fotografiat menjant calçots. El Món és petit, evidentment, tinc aquest llibre, el trec, miro la foto. Efectivament, Joan Miró hi surt amb un calçot a la mà, se’l veu feliç i rialler, com és normal en una persona que està participant en una autèntica calçotada, a un mas, amb amics.
Penso que jo no vaig tenir la sort de conèixer en persona Joan Miró, cosa que, evidentment, m’hagués agradat. En canvi, sí que he conegut en persona Salvador Dalí, mercès a la meva germana gran.
El fet va passar el 1971, per les decennals de la Candela, a Valls. Aleshores jo tenia nou anys i, de la mà de la meva germana –com sempre- vam anar a veure’l, ja que va venir a l’Ajuntament, on ell va fer donació d’un quadre seu original, quadre que és al despatx de l’alcalde i que jo he tingut ocasió de contemplar diversos cops quan he estat regidor.
A canvi, Salvador Dalí va rebre la vella àliga, la que es treia a ballar per les festes majors fins aleshores. Va ser substituïda per una de nova, que és la que hi ha ara. La vella, una mica tunejada és al museu de Figueres, també l’he pogut veure anys més tard.
Doncs resulta que Dalí va sortir al balcó de l’Ajuntament, i la meva germana, molt més decidida que jo i amb dotze anys, ho va ser prou per a pujar amb mi de la mà, i demanar-li un autògraf. Es veu que al senyor Dalí li va fer gràcia l’atreviment d’aquell parell de marrecs, va treure un paper i un retolador –crec recordar que era blau- i allà mateix, en un minut, ens va fer un dibuix de l’àliga que li acabaven de regalar, ens el va dedicar personalment i ens el va lliurar.
El que són les coses, per aquelles dates encara vivíem a la casa vella, on jo vaig néixer. Suposo que el dibuixet en qüestió es devia perdre en el trasllat al pis nou, o bé es va quedar a la casa amb tot de trastos vells a les golfes, o bé el va llençar algú sense adonar-se del seu veritable valor, futur, però valor.
És possible que algun dia els actuals propietaris i residents en aquella casa trobin el dibuix, un autèntic tresor a dia d’avui i que de segur que val més que la casa mateixa. O potser no apareixerà mai més –quasi segur, la casa la van refer tota de cap a peus.
En fi, jo em conformaria si en aquell temps ja hagués disposat d’un escàner i ara mateix en tingués una còpia en format digital, si més no.
En qualsevol cas, sempre tindré el record d’haver contemplat directament, a menys d’un pam de la meva cara, com en Salvador Dalí era un geni del dibuix. Perquè, això sí, em va quedar gravada la forma tan ràpida, precisa i genial com va dibuixar aquella àliga, potser aquest moment va ser el que va acabar de frustrar la meva afecció al dibuix.
Pel que fa al llibre, Retrats més o menys impertinents, del Dr. Ramon Gomis, m’ha anat molt bé, per a mi, que no sóc un RTV –Reus de tota la vida- són molt necessaris aquesta mena de llibres que expliquen qui és qui dels personatges més destacats. Encara que només sigui per a saber a qui van dedicats els carrers.
Jo no sabia ni qui era en Pere Mata!

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.