Continua el fred, i continuo la lectura de Camins de França, de Joan Puig i Ferreter.Estic aprenent molt, amb aquest excel·lent llibre. Com amb qualsevol altre llibre d’autor de qualitat, aprenc a escriure i aprenc coneixements de fons. En aquest cas, a més, amb l’afegitó que l’escriptor en qüestió és del Camp, els coneixements que n’adquireixo, doncs, són més propers, m’hi puc sentir més identificat.
Però, encara hi ha més; A cada lectura hi podem trobar sorpreses, en aquesta ocasió, la sorpresa ha estat que Puig i Ferreter era, a més d’un bon escriptor, un autèntic ornitòleg.
Si haguéssim estat coetanis, en Joan Puig i jo, una de dues, o haguéssim tingut problemes, atenent a les seves paraules i al meu ofici:
“Centenars de vegades havia caçat ocells amb paranys de filferro, al vesc, a l’abeurada, a joca o amb escopeta. De menut havia afollat centenars de nius. Havia criat merles, gafarrons, caderneres, verderols i altres ocells resistents a la gàbia. Havia tingut a la meva mà, vis o morts, tota mena d’ocells que viuen o fan estada al Camp de Tarragona. De nits havia vist caçar la xibeca i el mussol. Coneixia els ocells de bosc, de la muntanya alta, i els de pla, de coster, de les baixes terres fangoses de vora els torrents i els de l’horta i els regadius.”
Evidentment, essent jo Agent Rural, això hauria pogut portar problemes.
Però si seguim llegint, veiem que potser hi hauria hagut entre nosaltres una veritable amistat, amistat per coincidència de gustos, que no per tenir igual categoria intel·lectual –és evident que ell era un veritable cervell privilegiat, jo, no.
Fixeu-vos què diu una mica més tard:
“Era així, doncs, que no tan sols coneixia de vista els ocells del nostre país i en sabia els noms, sinó que també en sabia els costums, el que mengen, i també com fan els nius i a quins llocs. On passen l’hivern i on l’estiu, i també on emigren i per quina banda tornen a les nostres terres. Coneixia molts ocells de lluny per llur vol o per llur cant.”
Repeteixo, salvant les distàncies òbvies, em sento plenament identificat, jo com a aprenent i ell com a mestre, és clar.
Així doncs, a més de Josep Maria de Segarra, Martí i Pol o Ausiàs Marc, hi ha a la literatura catalana un altre autor que podem considerar que, a més d’escriptor, era amant i bon coneixedor dels ocells, és en Joan Puig i Ferreter.
Bé, deixem el tema no sense recomanar altre cop aquesta lectura, clàssica però que potser hi ha algú més que encara no ha fet.
L’hivern de veritat entra demà i sembla que s’acabarà aquest fet tan viu. Aquesta nevada ens ha deixat oportunitats fantàstiques en fotografia de paisatges, recomano especialment passar pels blocs i webs de fotògrafs de Natura, o de fotògrafs en general, com la Tere Balañà.
Parlant de fotos, hi ha un interessantíssim concurs al qual penso participar, bàsicament perquè un dels convocants és l’amic de Té la mà Maria:
Molt interessant, caldrà seguir-lo.
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada