diumenge, 20 de desembre de 2009

Puig, ocellaire.

Continua el fred, i continuo la lectura de Camins de França, de Joan Puig i Ferreter.
Estic aprenent molt, amb aquest excel·lent llibre. Com amb qualsevol altre llibre d’autor de qualitat, aprenc a escriure i aprenc coneixements de fons. En aquest cas, a més, amb l’afegitó que l’escriptor en qüestió és del Camp, els coneixements que n’adquireixo, doncs, són més propers, m’hi puc sentir més identificat.
Però, encara hi ha més; A cada lectura hi podem trobar sorpreses, en aquesta ocasió, la sorpresa ha estat que Puig i Ferreter era, a més d’un bon escriptor, un autèntic ornitòleg.
Si haguéssim estat coetanis, en Joan Puig i jo, una de dues, o haguéssim tingut problemes, atenent a les seves paraules i al meu ofici:
“Centenars de vegades havia caçat ocells amb paranys de filferro, al vesc, a l’abeurada, a joca o amb escopeta. De menut havia afollat centenars de nius. Havia criat merles, gafarrons, caderneres, verderols i altres ocells resistents a la gàbia. Havia tingut a la meva mà, vis o morts, tota mena d’ocells que viuen o fan estada al Camp de Tarragona. De nits havia vist caçar la xibeca i el mussol. Coneixia els ocells de bosc, de la muntanya alta, i els de pla, de coster, de les baixes terres fangoses de vora els torrents i els de l’horta i els regadius.”
Evidentment, essent jo Agent Rural, això hauria pogut portar problemes.
Però si seguim llegint, veiem que potser hi hauria hagut entre nosaltres una veritable amistat, amistat per coincidència de gustos, que no per tenir igual categoria intel·lectual –és evident que ell era un veritable cervell privilegiat, jo, no.
Fixeu-vos què diu una mica més tard:
“Era així, doncs, que no tan sols coneixia de vista els ocells del nostre país i en sabia els noms, sinó que també en sabia els costums, el que mengen, i també com fan els nius i a quins llocs. On passen l’hivern i on l’estiu, i també on emigren i per quina banda tornen a les nostres terres. Coneixia molts ocells de lluny per llur vol o per llur cant.”
Repeteixo, salvant les distàncies òbvies, em sento plenament identificat, jo com a aprenent i ell com a mestre, és clar.
Així doncs, a més de Josep Maria de Segarra, Martí i Pol o Ausiàs Marc, hi ha a la literatura catalana un altre autor que podem considerar que, a més d’escriptor, era amant i bon coneixedor dels ocells, és en Joan Puig i Ferreter.
Bé, deixem el tema no sense recomanar altre cop aquesta lectura, clàssica però que potser hi ha algú més que encara no ha fet.
L’hivern de veritat entra demà i sembla que s’acabarà aquest fet tan viu. Aquesta nevada ens ha deixat oportunitats fantàstiques en fotografia de paisatges, recomano especialment passar pels blocs i webs de fotògrafs de Natura, o de fotògrafs en general, com la Tere Balañà.
Parlant de fotos, hi ha un interessantíssim concurs al qual penso participar, bàsicament perquè un dels convocants és l’amic de Té la mà Maria:

Molt interessant, caldrà seguir-lo.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.