Avui la paraula amenaçada és
Alego.
Sí, ja sé que torna a ser un mot dialectal, molt propi de Valls, però sé que hi és a altres llocs de Catalunya, fins i tot al País Valencià.
Alego vol dir aviat, o, més ben dit, molt aviat.
-Quan vindrà, el mestre?
-No pateixis, ja aparca, alego entra a classe.
Era una expressió molt emprada, a Valls, però des que me’n vaig anar a viure a altres llocs, ja no ho sento. Ja ho he dit altres cops, és força curiós que a Reus, tan a prop de Valls, no es digui, això. O potser és que la creixent uniformització ho ha fet desaparèixer progressivament en favor d’aviat.
I ara, una curiositat que vaig trobar fa un parell o tres d’anys llegint un llibre, una novel·la concretament.
Era una novel·la d’una veïna, una escriptora també de Valls, la Margarida Aritzeta.
És en relació amb un altre mot que ja no sento gaire, malgrat que no és pas una paraula amenaçada, es tracta de
Torb.
El torb és un vent fort, un vent que es produeix al Pirineu i que és el resultat de combinar vent fort i neu. Per a fer-ho molt gràfic i entendre’ns fàcilment, el torb és quan fa tant de vent que neva de costat, no de dalt cap a baix.
A mi, aquesta paraula, que la sentia relativament sovint quan vivia a Esterri d’Àneu, m’agradava molt, perquè trobava que descrivia de forma totalment exacta l’estat en què et trobes quan camines amb aquest meteor: És un destorb total!
Sí, ja imagino que potser no té res a veure, l’etimologia de torb amb el destorb, però, com es diu vulgarment: Si no és veritat, és ben trobat.
Doncs bé, un dia, llegint un llibre ambientat al desert, vaig trobar aquesta expressió. Es referia a la dificultat de caminar al desert quan fa vent i aquest aixeca la sorra, enmig del torb.
Jo em vaig quedar una mica parat, creia que el torb es referia únicament i exclusiva a la combinació de vent i neu. I ho vaig cercar a diccionaris.
Com sempre, els diccionaris, diguem-ne, normals, no hi vaig trobar res. Però hi ha el recurs final, el diccionari Català-Valencià-Balear, d’Alcover-Moll. Allí sí que vaig veure que torb es pot aplicar a un vent que arremolina pols, o sorra, així és que, molt ben emprat, sí senyor.
És curiós com una mateixa paraula pot referir-se a fenòmens d’origen tan diferent, encara que d‘efecte molt similar. És com si fos una convergència evolutiva, de les que es descriuen en biologia.
Alego.
Sí, ja sé que torna a ser un mot dialectal, molt propi de Valls, però sé que hi és a altres llocs de Catalunya, fins i tot al País Valencià.
Alego vol dir aviat, o, més ben dit, molt aviat.
-Quan vindrà, el mestre?
-No pateixis, ja aparca, alego entra a classe.
Era una expressió molt emprada, a Valls, però des que me’n vaig anar a viure a altres llocs, ja no ho sento. Ja ho he dit altres cops, és força curiós que a Reus, tan a prop de Valls, no es digui, això. O potser és que la creixent uniformització ho ha fet desaparèixer progressivament en favor d’aviat.
I ara, una curiositat que vaig trobar fa un parell o tres d’anys llegint un llibre, una novel·la concretament.
Era una novel·la d’una veïna, una escriptora també de Valls, la Margarida Aritzeta.
És en relació amb un altre mot que ja no sento gaire, malgrat que no és pas una paraula amenaçada, es tracta de
Torb.
El torb és un vent fort, un vent que es produeix al Pirineu i que és el resultat de combinar vent fort i neu. Per a fer-ho molt gràfic i entendre’ns fàcilment, el torb és quan fa tant de vent que neva de costat, no de dalt cap a baix.
A mi, aquesta paraula, que la sentia relativament sovint quan vivia a Esterri d’Àneu, m’agradava molt, perquè trobava que descrivia de forma totalment exacta l’estat en què et trobes quan camines amb aquest meteor: És un destorb total!
Sí, ja imagino que potser no té res a veure, l’etimologia de torb amb el destorb, però, com es diu vulgarment: Si no és veritat, és ben trobat.
Doncs bé, un dia, llegint un llibre ambientat al desert, vaig trobar aquesta expressió. Es referia a la dificultat de caminar al desert quan fa vent i aquest aixeca la sorra, enmig del torb.
Jo em vaig quedar una mica parat, creia que el torb es referia únicament i exclusiva a la combinació de vent i neu. I ho vaig cercar a diccionaris.
Com sempre, els diccionaris, diguem-ne, normals, no hi vaig trobar res. Però hi ha el recurs final, el diccionari Català-Valencià-Balear, d’Alcover-Moll. Allí sí que vaig veure que torb es pot aplicar a un vent que arremolina pols, o sorra, així és que, molt ben emprat, sí senyor.
És curiós com una mateixa paraula pot referir-se a fenòmens d’origen tan diferent, encara que d‘efecte molt similar. És com si fos una convergència evolutiva, de les que es descriuen en biologia.
2 comentaris:
De fet el mot Alego està tan amenaçat que ara més aviat evoca un especulador immobiliari que hi ha a Reus que ven pisets de 60 metres quadrats per una mòdica quantitat a partir de 200.000€
Fa uns anys aquest era un mot que també es feia servir molt a Reus. Quan era petit era molt freqüènt que utilitzéssim expressions com:
Vindré alego!
Que hi anirem alego?
Espero que alego s'arregli...
(per posar només uns exemples)
Però amb els anys s'ha anat perdent l'ús d'aquesta paraula. Els qui la fèiem servir l'hem anat arraconant en el record i la gent més jove pràcticament es pot dir que ni sap que existeixi.
Publica un comentari a l'entrada