Estic realment garrativat, esmaperdut, esverat…em tremolen les cames i no sé què he de fer. Una ansietat brutal fa que no hagi pogut dormir aquesta nit, esmorzar al matí, dinar al migdia i ara mateix no puc estar-me assegut tranquil ni un minut seguit.
I és que ahir hi va haver una notícia a les caretes de tots els butlletins de notícies de ràdios i televisions, que avui és portada a tots els diaris, i és que és que això sí que és important.
Ni cementiris nuclears, ni estatuts, ni independència, ni Haití, ni braus, ni cinema en català ni històries. La notícia realment important és que l’any vinent tanca el Bulli!
Ostres! Ara sí que no sé què faré. Tanca el Bulli i jo no hi he estat mai, a més, sembla ser que, com que se n’ha fet tant de ressò, ara ja tenen ple fins que tanquin, i no podré aconseguir reserva a cap preu.
No podré tastar mai les desconstruccions, ni les esferificacions, ni els aires de res...
Va, ho me va!
Quanta tonteria!
Realment, el País està molt malament, quant la notícia que més importa és que un restaurant de disseny, totalment prescindible, tanca perquè els qui el porten estan estressats.
Ei! Que obrien sis mesos l’any!
Entre això i els sous dels futbolistes, se’m regiren els budells.
De debò, ¿ningú se’n recorda que hi ha moltíssima gent al Món que es mor de gana?
I és que ahir hi va haver una notícia a les caretes de tots els butlletins de notícies de ràdios i televisions, que avui és portada a tots els diaris, i és que és que això sí que és important.
Ni cementiris nuclears, ni estatuts, ni independència, ni Haití, ni braus, ni cinema en català ni històries. La notícia realment important és que l’any vinent tanca el Bulli!
Ostres! Ara sí que no sé què faré. Tanca el Bulli i jo no hi he estat mai, a més, sembla ser que, com que se n’ha fet tant de ressò, ara ja tenen ple fins que tanquin, i no podré aconseguir reserva a cap preu.
No podré tastar mai les desconstruccions, ni les esferificacions, ni els aires de res...
Va, ho me va!
Quanta tonteria!
Realment, el País està molt malament, quant la notícia que més importa és que un restaurant de disseny, totalment prescindible, tanca perquè els qui el porten estan estressats.
Ei! Que obrien sis mesos l’any!
Entre això i els sous dels futbolistes, se’m regiren els budells.
De debò, ¿ningú se’n recorda que hi ha moltíssima gent al Món que es mor de gana?
Avui ha vingut un aligot a visitar-nos a La Roureda, al migdia. M'he estat mirant les fotos del que estava per aquí al novembre i, sí, pot ser el mateix.
Si voleu, em podeu ajudar a decidir-ho. La foto de la dreta és el del novembre, la de l'esquerra, d'avui. Sembla que sí, no?
Bé, una notícia bona per al bloc optimista, el nostre aligot hivernal encara viu.
1 comentari:
tens tota la raó... que ho facin és greu, que sigui noticia encara més, i que sigui noticia de primera plana no té nom!
Publica un comentari a l'entrada