El Torn.

Avui, per a descansar una mica de l’any que portem, fa un dia excel·lent. Aquests dies d’hivern són molt bons per al naturalista afeccionat, indrets sovint massa plens de gent sorollosa presenten ara una tranquil·litat increïble.
Això és especialment notable als ecosistemes de costa. Al Baix Camp gaudim d’un espai protegit, inclòs al PEIN, de costa, es tracta de la Rojala i la platja del Torn, a Vandellòs. Recomanen especialment una visita a aquesta excel·lent i excepcionalment ben conservada platja, sobretot aquests dies, quan no hi ha ningú.
Hi veurem, a més a més d’un paisatge excepcional, gavines de moltes espècies, xatracs bec llargs, corbs marins, mascarells i fins i tot algun paràsit.
I, de passada, una molt bona recomanació gastronòmica.
Hi ha un petit restaurant molt a prop del nucli antic d’Hospitalet de l’Infant, és l’Olla.
S’hi menja magníficament bé, cuina tradicional amb un toc de creació. Molt senzill, però molt bo, i amb un bon tracte del mateix amo o la seva família, gent que et fa sentir com a casa, com cal.


La paraula amenaçada d’avui és
Llardons.
Ja hi tornem a ser, es tracta d’una paraula i, alhora, un menjar que trobo a faltar de vegades. Anys enrere, compràvem llardons cada cop que anàvem a la cansaladeria. Ara sols veig els llardons en forma de coca el dijous gras. Em consta que encara n’hi ha, de fet, algun cop n’he comprat encara fins i tot a grans superfícies. Però ja no és un menjar generalitzat, deu ser que engreixa molt?

I la paraula invasora
Emplatar.
Ni tan sols compta entre els darrers mots admesos a Termcat, senzillament, és un barbarisme, un calc del castellà. No obstant això, et pots fer un fart d’escoltar-ho a tots els mitjans de comunicació, sobretot a programes de TV de cuina, tan abundants a dia d’avui. L’expressió correcte, en aquest cas, és muntar el plat.