dijous, 28 de gener de 2010

Xarxes contra moteros.




Aquest cap de setmana passat he estat treballant en un control de circulació motoritzada, i he tingut dues converses que ja es repeteixen massa i comencen a fer ràbia.
La primera es refereix a una llegenda urbana que ja comença a córrer massa.
Es diu que els Agents Rurals, quan fem controls de circulació motoritzada, utilitzem xarxes per a capturar aquells pilots que intenten de saltar-se’ls.
A veure, siguem seriosos.
Amb una mica de sentit comú ja es pot veure que això és totalment absurd. Intentar d’aturar una persona que circula amb moto amb una xarxa és difícil i, sobretot, perillós. Si més no per al pilot. És ben fàcil d’entendre que hi ha un alt risc de caiguda.
Algú es pot creure que tota una administració com la Generalitat es pot exposar a un risc així?
Evidentment, això no és cert en absolut i obeeix a una de tantes llegendes urbanes, que no se sap ben bé qui les ha començat, però que tothom té un amic, parent o font ben informada però que ell mateix no ho ha vist.
A més, el procediment normalitzat de treball del Cos d’Agents Rurals per a aquest tipus d’actuacions, òbviament, no fa esment ni tan sols insinua en cap punt aquesta possibilitat.
I, per acabar d’adobar-ho, diré que fa més de vint anys que sóc al cos, he estat en moltes actuacions d’aquest tipus a diverses comarques i mai he vist res que s’assembli a aquesta absurda llegenda.
I la segona és ja una cosa més personal, no pròpiament del cos.
És el fet que, quan denuncies algú, automàticament, el primer que et diu és:
És clar, vas contra els moteros perquè tu no ets motero.
El darrer que em va dir això era nascut el 1973.
Naturalment, treballant mantens absolutament la correcció i evites qualsevol mena de discussió, però per dins penses:
Quan tu tenies tres anys, jo ja anava en moto, i no he deixat de tenir-ne mai, de motos. N’he tingut moltes, ara mateix en tinc dues de sis-cents centímetres cúbics cadascuna, i, una o altra, les faig servir cada dia.
No sóc motero?
A mi que m’ho expliquin millor, perquè no ho entenc.
A les fotos es poden veure algunes de les motos que he tingut i ja no tinc, la de més avall, la primera, als catorze anys, en vaig tenir dues d'iguals.
La del mig, la tercera i en vaig arribar a tenir quatre, d’aquestes.
I la de dalt de tot es pot dir que va ser la meva primera moto de veritat –les altres eren ciclomotors- amb ella vaig arribar a anar fins a Montgarri, l’Alt Empordà o el Delta de l’Ebre des de Valls. Era una gran moto fabricada a Catalunya.
Què em falta per a ser motero?
Ep! Arran d'un comentari he de dir que cap de les fotos d'aquestes motos no són de les meves de veritat, unes són baixades d'internet i la de la Mobylette era una a la venda al mercat dels dissabtes a Reus. No se'm va acudir mai, de fer primers plans de les motos fins a les que tinc ara. Però si ho hagués fet, l'aspecte seria encara pitjor, una de les camperes la vaig pintar absolutament de verd fosc per tal que fos més críptica a l'hora d'anar a veure ocells (!?).
Era jove.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.