dijous, 7 de gener de 2010

S'han acabat les festes.


Ahir Reis –Reixos, que diem al Camp- i amb aquesta festa s’han acabat totes les de Nadal. Ara ja no hi ha res, absolutament res, fins Setmana Santa. Només treballar i dissabtes i diumenges.
Com cada any, Nadal ens deixa tres o quatre quilos de més –cap problema, amb un parell de cops de sortir a córrer tornen a desaparèixer- i imatges de trobades familiars, amb família que no veus massa sovint al llarg de l’any i amb d’altres que els veus sovint, però no amb aquesta tranquil·litat.
Un cop més, el concert de Nadal de la Puigcerver al Fortuny, amb la nostra filla tocant, molt maco. I l’alegria dels nens amb els regals dels Reixos, tot i que a la nostra família –com a la majoria de les catalanes- n’hi ha pocs, de nens.
Bé, Nadal sempre serà Nadal, mentre no ens obliguin a canviar-lo per vacances d’hivern, o setmana de la neu, o el que sigui.
Canviem totalment de tema.
Hi ha molta legislació sobre plantes i animals amenaçats. El mot amenaçat, aquí, vol dir en perill, en procés de desaparició, en disminució poblacional. Per a dir-ho més clarament, que cada cop són menys freqüents.
Als idiomes també passa, això. Cada idioma és viu, hi ha paraules que neixen, que importem d’altres llengües o creem de nou, agafen força i entren de ple en el lèxic de la gent del carrer. Algunes fins i tot abans que, de fet, siguin admeses per l’autoritat lingüística competent –que, afortunadament, no sol ser militar.
Fa ben pocs dies, per exemple, s’han acceptat al Termcat diferents noves paraules, moltes d’elles referides a la gastronomia o a les noves tecnologies. Algunes, com ara bràqueting, que la majoria de la gent no sap ni què volen dir, si no és que ets fotògraf.
D’altres, com ara emplatar, malgrat que tots els programes de cuina de les televisions les utilitzin, encara no han estat admeses, i el mot correcte a utilitzar és, en aquest cas, muntar els plats.
Però ara no anava per això, ara anava pel cas contrari, hi ha, a l’altre extrem, paraules que es perden, que es deixen d’utilitzar. Són paraules en perill d’extinció, ja sigui perquè, senzillament, la cosa a què feien referència no existeix –o quasi no existeix- o perquè han estat substituïdes per altres termes més moderns.
Algunes d’aquestes paraules tenen la sort que, malgrat que la seva utilització original ja quasi ha passat a la història, el seu ús ha derivat acompanyant al canvi amb l’ús del seu objecte. M’explico millor amb un exemple, perquè ara m’estic embolicant:
Carretera.
Carretera era, originàriament el lloc per on passaven els carros, ben lògic, no?
A dia d’avui, ja no hi ha quasi carros, a les nostres terres –bé, als tres tombs, sí- i han estat substituïts per cotxes. Però la paraula no s’ha perdut, ben al contrari, s’aplica la mateixa paraula al lloc per on passen els antic carros, ara cotxes, i fins i tot s’utilitza carro enlloc de cotxe per a definir als actuals vehicles a motor, automòbils.
Però n’hi ha d’altres que desapareixen amb la cosa que definien, són paraules amenaçades.
M’he proposat emprendre una humil i, si es vol, testimonial tasca per
a recordar i utilitzar algun cop paraules que jo recordo de petit, que eren usades per la meva família o gent que m’envoltava, i que ara ja no se senten. No hi ha Lleis de protecció de les paraules, ni programes de reintroducció o foment, per tant, cal una tasca individual per a recordar-les.
Avui començaré amb una que me la va recordar un llibre, La Catedral del Mar, de l’Ildefonso Falcones, es tracta de
Camàlic
En realitat, al llibre hi surt la paraula bastaix, que vol dir la mateixa cosa. Però a mi em va obligar, el primer cop, a cercar-la al diccionari, perquè no sabia que volia dir.
A les definicions, com a sinònim, hi posava camàlic. Bé, això sí que sé què vol dir.
El meu avi era carreter, és a dir, un transportista de l’època, amb una agència de carros. I, és clar, llogava camàlics. Gent que carregava i descarregava, portant les càrregues a l’esquena. Un ofici dur i de força, sens dubte.
Avui no hi ha camàlics, hi ha grues, toros, etc. Les càrregues es porten amb procediments mecànics, ja ningú es destrossa l’esquena carregant i descarregant.
Així és que ningú sap ja què vol dir camàlic, o bastaix. És una de les paraules en perill, amenaçades.
Si fos un animal, seria a l’apèndix I del CITES, com que és una paraula, li dedico un record, ja no la sento des que m’he fet gran.


Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.