Felicitats, Ricard!

Aquests dies he pogut sentir i veure, en diversos formats, al meu amic Ricard Expósito.

Probablement molta gent ja sàpiga, hores d'ara, qui és aquest senyor. Una persona discreta, un gran professional, que treballa dia rere dia amb rigorositat, seriositat i professionalitat, al capdavant dels GRAF de Tarragona. Sí, ell és un bomber i ha treballat a l'incendi d'Horta.

Estic molt orgullós de ser amic seu, i ho sóc des de fa molts anys. La seva declaració a la Comissió d'investigació del Parlament ha estat modèlica, genial.

Tothom la pot tornar a sentir, i fins i tot veure, possiblement. Però més enllà de les paraules, em va impressionar el llenguatge no verbal de les persones implicades: El Ricard era allà, amb la cara ben alta, parlant alt, clar i mirant tothom a la cara. I els polítics, fent-se petitets, amagant-se, apartant la mirada, engaltant-ne les veritats que els anava llençant amb més aviat poca dignitat.

Una vergonya, els polítics d'aquest País. Recomano la lectura del post d'avui al bloc d'en Climent.

Què volen aquesta gent?

¿Treure rèdit polític d'uns professionals morts defensant el nostre País, defensant-los a ells, entre d'altres?

Que no oblidin que un dia -Déu no ho vulgui- un d'aquests professionals pot ser qui els salvi la vida traient-lo d'un atrapament a un cotxe accidentat, o d'una inundació, o de qualsevol desgràcia.

Sí, Ricard, felicitats, tu sí que ets valent. Amb un parell...d'ulls i una boca has defensat l'actuació dels teus companys i la teva pròpia.

Qui ha de trobar les responsabilitats és el Jutjat, no una Comissió Parlamentària.

Com a homenatge al Ricard, he volgut cercar la foto més vella que en tingués, i he trobat aquesta d'una repoblació forestal que vam fer crec que l'any 1985 a Mont-roig, on ell era un jovenet voluntari, és el que hi ha agenollat, tapant-se el sol de la cara amb la mà.