dilluns, 22 de febrer de 2010

Viena i cinema.





Aquest cap de setmana hem tornat al cinema.

Cal dir que hem aconseguit de veure una pel·lícula doblada i/o subtitulada en una altra llengua que no és el castellà.

Encara que sigui només a bocins, ja que, majoritàriament, el doblatge era en castellà, com sempre. Però a estones se sentia parlar en una llengua diferent, d’una altra minoria ètnica, subtitulada també en castellà per si algú no la entenia, és clar.

No us feu il·lusions, no és una conseqüència prèvia de la propera llei del cinema catalana. La llengua que vam sentir no era el català, i ara! Es tractava d’una llengua imaginària parlada per uns alienígenes inventats, de ficció. La llengua dels Avatars –que no existeix a la realitat- mereix més respecte als cinemes que la nostra pròpia, el Català. Malgrat que aquesta, de moment, encara existeix.

Bé, a banda de la impossibilitat de veure-la en Català, cosa a la qual ja hi estem avesats. Cal dir que la vam veure en tres dimensions, amb aquelLes curioses ulleres que, malgrat haver-les pagat –l’entrada val tres euros més que en dues dimensions- les has de tornar. El tema és una mica fastigós, perquè te les donen brutes i amb una tovalloleta per tal que tu mateix te les netegis.

En fi, cal tornar a l’esperit optimista del bloc, sobretot, així és que seguim la crítica constructivament.

La pel·li està força bé, els efectes especials impressionants, les imatges impactants i un devessall d'imaginació a l'hora de crear plantes i animals inventats, molts d'ells basats en éssers marins. L’argument és una faula ecologista en la qual ens hi podem sentir molt identificats. A més, com que és una pel·lícula, s’acaba guanyant els bons, cosa que a la realitat no passa mai, sempre acaben destrossant la minoria i obrint la punyetera mina.

Les tres dimensions, fantàstiques, hi ha moments que les coses que es mouen per l’aire sembla que les puguis agafar, com per exemple aquella mena d’híbrids entre medusa i llavor de dent de lleó, molt bé.

Un moment interessant és quan els avatar aquells fan una pinya enorme i ben estructurada...per a fer un pilar d’un. Tot i que són molt alts i fibrats, com a castellers encara han de millorar molt.

Ara de debò. És una pel·li que paga la pena d’anar a veure, sobretot en tres dimensions, però.

Per cert, ara faré un incís de menjar, crec que no descobriré res de l’altre Món, al contrari, és notori que molta gent ja ho sap. Però una experiència personal em porta a una mena de deute que vull pagar.

Em refereixo als establiments Viena, que n’hi ha dos a Reus i un a les Gavarres, a més de molts més per tot el País.

He de dir que trenquen un concepte molt arrelat: Que el menjar ràpid és dolent per a la salut.

A Viena es menja, com ells mateixos diuen, bé, sa i ràpid. I és cert, ho certifico, nosaltres hi anem sovint i comprovem cada cop com, a més, l’atenció és exquisida i en català, és clar.

Fa dies, a més, atenent a que hi ha una bústia de suggeriments, vaig fer-ne un demanant-los que fessin la recollida de les deixalles de forma separada per a reciclatge. Aquest mateix suggeriment l’he fet a tots els llocs on he anat a menjar i la brossa cal llençar-la a una paperera única. En cap altre lloc he rebut ni la més mínima resposta, ni he notat cap canvi en aquesta recollida al llarg dels anys.

En canvi, a Viena recullen ells les taules, i jo no sabia què fan amb les restes. Immediatament –en menys d’una setmana- m’han respost al meu correu-e dient que ells ja la fan, la recollida selectiva, i des de fa molt de temps. Un motiu més per a seguir sent-ne client.

En fi, des d’ací un agraïment als Viena i una felicitació, ja que és molt positiu tenir sempre a prop un lloc per a menjar bé, sa i ràpid.

Avui les imatges, òbviament, són baixades d'internet.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.