dimecres, 10 de febrer del 2010

Gàcies, Bigman!

Un regalet.
Avui, quan he entrat a la meva oficina a la tarda, m’he trobat aquesta sorpresa. Em refereixo al llibre la portada del qual reprodueixo.
A banda de ser un treball del Pitu Insa, la qual cosa és garantia de qualitat, és un treball molt interessant que convida a descobrir indrets increïbles al damunt de la meva Massi.
Però el més important és la qüestió de com m’ha arribat. Ha estat un regal d’un company de la feina i, malgrat tot, amic. Això diu ell mateix, és clar. Ell l’ha guanyat en una cursa de BTT, i, igual que l’any passat, me l‘ha regalat a mi.
Que un amic et regali un llibre que ha escrit un altre amic és el súmmum, la cirereta del pastís.
I és que, a més, hi havia una dedicatòria que demostra que el temps que va estar en pràctiques al Baix Camp va deixar-li bon record, cal dir que és un bon record compartit, és clar.
Des d’ací ja li dono moltes gràcies al Rubèn Gran, cosa que no treu que li doni personalment quan el vegi, i li pagui com a mínim un cafetó, no? Però així ja avancem feina. I, a més, quedarà constància.
Bé, ja sembla que hi comença a haver més motius per mantenir l’optimisme que ha de caracteritzar aquest bloc.

Avui, més que una paraula invasora, hi ha una expressió invasora:
Per fi.
Aquesta és, precisament la dificultat d’aquest tipus de barbarismes, que no són una paraula que puguis cercar al diccionari i adonar-te’n de seguida que és incorrecta.
En casos així, es tracta d’expressions formades per paraules perfectament correctes, per separat. És evident que tant per com fi són dues paraules correctíssimes en català. Però l’expressió per fi no ho és.
Per a fer entendre que ha arribat alguna cosa que feia temps que esperàvem cal dir
Finalment
Aquesta és la paraula i l’expressió correcta.
Així, ben aviat podrem dir:
-Finalment, ha arribat la independència.
Sempre aprofito qualsevol avinentesa, no?
Per cert, remarco que sempre que faig esment d'una paraula invasora és perquè l'he sentit un o molts cops en algun mitjà de comunicació públic -ràdio, televisió, etc. No em dedico a intentar de corregir la parla de la gent particular, entre d'altres coses, perquè sé que a la majoria de la gent no li agrada que la corregeixis, a alguns fins i tot els fa ràbia.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.