Un regalet.
Avui, quan he entrat a la meva oficina a la tarda, m’he trobat aquesta sorpresa. Em refereixo al llibre la portada del qual reprodueixo.
A banda de ser un treball del Pitu Insa, la qual cosa és garantia de qualitat, és un treball molt interessant que convida a descobrir indrets increïbles al damunt de la meva Massi.
Però el més important és la qüestió de com m’ha arribat. Ha estat un regal d’un company de la feina i, malgrat tot, amic. Això diu ell mateix, és clar. Ell l’ha guanyat en una cursa de BTT, i, igual que l’any passat, me l‘ha regalat a mi.
Que un amic et regali un llibre que ha escrit un altre amic és el súmmum, la cirereta del pastís.
I és que, a més, hi havia una dedicatòria que demostra que el temps que va estar en pràctiques al Baix Camp va deixar-li bon record, cal dir que és un bon record compartit, és clar.
Des d’ací ja li dono moltes gràcies al Rubèn Gran, cosa que no treu que li doni personalment quan el vegi, i li pagui com a mínim un cafetó, no? Però així ja avancem feina. I, a més, quedarà constància.
Bé, ja sembla que hi comença a haver més motius per mantenir l’optimisme que ha de caracteritzar aquest bloc.
Avui, més que una paraula invasora, hi ha una expressió invasora:
Per fi.
Aquesta és, precisament la dificultat d’aquest tipus de barbarismes, que no són una paraula que puguis cercar al diccionari i adonar-te’n de seguida que és incorrecta.
En casos així, es tracta d’expressions formades per paraules perfectament correctes, per separat. És evident que tant per com fi són dues paraules correctíssimes en català. Però l’expressió per fi no ho és. Per a fer entendre que ha arribat alguna cosa que feia temps que esperàvem cal dir
Finalment
Aquesta és la paraula i l’expressió correcta.
Avui, quan he entrat a la meva oficina a la tarda, m’he trobat aquesta sorpresa. Em refereixo al llibre la portada del qual reprodueixo.
A banda de ser un treball del Pitu Insa, la qual cosa és garantia de qualitat, és un treball molt interessant que convida a descobrir indrets increïbles al damunt de la meva Massi.
Però el més important és la qüestió de com m’ha arribat. Ha estat un regal d’un company de la feina i, malgrat tot, amic. Això diu ell mateix, és clar. Ell l’ha guanyat en una cursa de BTT, i, igual que l’any passat, me l‘ha regalat a mi.
Que un amic et regali un llibre que ha escrit un altre amic és el súmmum, la cirereta del pastís.
I és que, a més, hi havia una dedicatòria que demostra que el temps que va estar en pràctiques al Baix Camp va deixar-li bon record, cal dir que és un bon record compartit, és clar.
Des d’ací ja li dono moltes gràcies al Rubèn Gran, cosa que no treu que li doni personalment quan el vegi, i li pagui com a mínim un cafetó, no? Però així ja avancem feina. I, a més, quedarà constància.
Bé, ja sembla que hi comença a haver més motius per mantenir l’optimisme que ha de caracteritzar aquest bloc.
Avui, més que una paraula invasora, hi ha una expressió invasora:
Per fi.
Aquesta és, precisament la dificultat d’aquest tipus de barbarismes, que no són una paraula que puguis cercar al diccionari i adonar-te’n de seguida que és incorrecta.
En casos així, es tracta d’expressions formades per paraules perfectament correctes, per separat. És evident que tant per com fi són dues paraules correctíssimes en català. Però l’expressió per fi no ho és. Per a fer entendre que ha arribat alguna cosa que feia temps que esperàvem cal dir
Finalment
Aquesta és la paraula i l’expressió correcta.
Així, ben aviat podrem dir:
-Finalment, ha arribat la independència.
Sempre aprofito qualsevol avinentesa, no?
-Finalment, ha arribat la independència.
Sempre aprofito qualsevol avinentesa, no?
Per cert, remarco que sempre que faig esment d'una paraula invasora és perquè l'he sentit un o molts cops en algun mitjà de comunicació públic -ràdio, televisió, etc. No em dedico a intentar de corregir la parla de la gent particular, entre d'altres coses, perquè sé que a la majoria de la gent no li agrada que la corregeixis, a alguns fins i tot els fa ràbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada