Avui una calçotada més, enmig del fred, l’hem hagut de fer a l’interior i asseguts. No hem estat molts, perquè la majoria de la gent sembla que tenia altres compromisos, i no han pogut venir. Però hem estat molt bé, en família com aquell que diu. Fins i tot hem aconseguit de fer una assemblea de la SCDFDN. I parlar, és clar, de fotografia, de càmeres, de premis, de projeccions i de moltes altres coses.
Malgrat la poca assistència, doncs, hem acordat, entre d’altres decisions, de mantenir-la en anys successius.
Ahir un fet important, un any més, i ja en van dos, he estat un simple mindundi, en aquest cas amb el càrrec afegit de xofer, perquè l’acte era a Tortosa. I és que la Coia ha tornat a guanyar el premi Sagessa d’enguany. La festa de lliurament dels premis ha estat molt interessant i fins i tot divertida, ja que ha actuat el Mag Lari, tot un personatge capaç de fer-t’ho passar d’allò més bé una bona estona. Després, el típic menjar a peu dret amb copeta de cava, per a comentar la jugada. Fora feia un fred ben viu, vora l’Ebre, però a l’interior, l’escalfor de companyes de feina i amigues.
No és que m’hagi equivocat i torni a posar la mateixa entrada de l’any passat, no. És que ha tornat a guanyar, dos anys, dos premis. El que dic, qui val, val i qui no...
I, finalment, una bona notícia més. Ja hi ha flors d'ametller. De fet, fa dies, que n'hi ha. Històricament -en la meva petita història personal- les flors d'ametller sempre han anat lligades amb la temporada dels calçots. En aquesta entrada, doncs, enllacem ben bé les dues coses.
Malgrat la poca assistència, doncs, hem acordat, entre d’altres decisions, de mantenir-la en anys successius.
Ahir un fet important, un any més, i ja en van dos, he estat un simple mindundi, en aquest cas amb el càrrec afegit de xofer, perquè l’acte era a Tortosa. I és que la Coia ha tornat a guanyar el premi Sagessa d’enguany. La festa de lliurament dels premis ha estat molt interessant i fins i tot divertida, ja que ha actuat el Mag Lari, tot un personatge capaç de fer-t’ho passar d’allò més bé una bona estona. Després, el típic menjar a peu dret amb copeta de cava, per a comentar la jugada. Fora feia un fred ben viu, vora l’Ebre, però a l’interior, l’escalfor de companyes de feina i amigues.
No és que m’hagi equivocat i torni a posar la mateixa entrada de l’any passat, no. És que ha tornat a guanyar, dos anys, dos premis. El que dic, qui val, val i qui no...
I, finalment, una bona notícia més. Ja hi ha flors d'ametller. De fet, fa dies, que n'hi ha. Històricament -en la meva petita història personal- les flors d'ametller sempre han anat lligades amb la temporada dels calçots. En aquesta entrada, doncs, enllacem ben bé les dues coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada