dimarts, 2 de febrer del 2010

La vida de Brian.


Els catalans estem ben bé maleïts.
Crec que ens movem entre dues pel·lícules –totes elles doblades al castellà, és clar.
D’una banda hi ha La vida de Brian, si ho recordeu –els que tinguin la sort d’haver-la vist- hi ha dues escenes que em traslladen immediatament a la nostra història.
En una, al circ romà, es destapen les dissidències entre diversos grups discrepants a la resistència contra els romans. Així, el Frente Judáico de Liberación odia tant als romans com als del Frente de Liberación de Judea, i tots dos odien també al Frente de Liberación Judáica, que, alhora, peferiria abans veure desaparèixer a los Judíos per La Libertat de Judea que als romans mateixos.
En fi, que es barallen més entre elles les diverses faccions, que contra el veritable enemic.
En una altra escena memorable, dos grups diferents entren a fer una acció directa en una instal·lació imperial romana. Es troben justament al mateix lloc, el mateix dia i a la mateixa hora. Perquè, evidentment, no s’han coordinat.
Es comencen a barallar per qui ho ha pensat abans i qui té dret a fer-ho i, quan arriben els romans per a detenir-los, resulta que ja no els cal fer quasi res, perquè els jueus mateixos ja s’han estomacat prou entre ells.
No us sona, això, especialment aquests dies?
I, finalment, i desgraciadament, l’altra pel·lícula és el dia de la marmota, també de plena actualitat.
Sembla ser que cada dia és igual per als catalans. T’aixeques amb l’esperança i la il·lusió que ara sí, ara tirarem endavant...i al cap de poc reps un cop de pala directa al front que et costa Déu i ajuda d’aixecar-te altre cop.
Això el dia que no en reps dos o tres, de cops de pala.
Recordeu que fa poc us parlava de l’espoli fiscal?
Doncs mireu-vos la nòmina d’aquest mes, jo ja ho he fet.
Cobro menys que l’any passat!
Més espoli.
Ah! Perdó, que aquest bloc era optimista...
Visca el Barça, que enguany sí que va bé, fins i tot en bàsquet.
Inspirat pel Jesús M. Tibau, la foto d'avui és la boira del Camp de Tarragona des de les Muntanyes de Prades.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb tot el que ens passa és complicat ser optimista. El que cal fer, això sí, és treballar perquè les coses vagin a millor. No podem caure en el desànim!

Jesús M. Tibau ha dit...

Un apel.lícula genial, inoblidable, i recordo perfectament aquest fragment, i comparteixo el teu comentari. Els catalans som molt responsables de la situació en què ens trobem. Si no som capaços d'unir-nos mínimament, malament.
Fa temps també vaig comentar aquesta pel.lícula fantàstica
http://jmtibau.blogspot.com/2007/10/de-pellcula-la-vida-de-bryan.html
Gràcies per al referència

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.