Els catalans estem ben bé maleïts.
Crec que ens movem entre dues pel·lícules –totes elles doblades al castellà, és clar.
D’una banda hi ha La vida de Brian, si ho recordeu –els que tinguin la sort d’haver-la vist- hi ha dues escenes que em traslladen immediatament a la nostra història.
En una, al circ romà, es destapen les dissidències entre diversos grups discrepants a la resistència contra els romans. Així, el Frente Judáico de Liberación odia tant als romans com als del Frente de Liberación de Judea, i tots dos odien també al Frente de Liberación Judáica, que, alhora, peferiria abans veure desaparèixer a los Judíos per La Libertat de Judea que als romans mateixos.
En fi, que es barallen més entre elles les diverses faccions, que contra el veritable enemic.
En una altra escena memorable, dos grups diferents entren a fer una acció directa en una instal·lació imperial romana. Es troben justament al mateix lloc, el mateix dia i a la mateixa hora. Perquè, evidentment, no s’han coordinat.
Es comencen a barallar per qui ho ha pensat abans i qui té dret a fer-ho i, quan arriben els romans per a detenir-los, resulta que ja no els cal fer quasi res, perquè els jueus mateixos ja s’han estomacat prou entre ells.
No us sona, això, especialment aquests dies?
I, finalment, i desgraciadament, l’altra pel·lícula és el dia de la marmota, també de plena actualitat.
Sembla ser que cada dia és igual per als catalans. T’aixeques amb l’esperança i la il·lusió que ara sí, ara tirarem endavant...i al cap de poc reps un cop de pala directa al front que et costa Déu i ajuda d’aixecar-te altre cop.
Això el dia que no en reps dos o tres, de cops de pala.
Recordeu que fa poc us parlava de l’espoli fiscal?
Doncs mireu-vos la nòmina d’aquest mes, jo ja ho he fet.
Cobro menys que l’any passat!
Més espoli.
Ah! Perdó, que aquest bloc era optimista...
Visca el Barça, que enguany sí que va bé, fins i tot en bàsquet.
Crec que ens movem entre dues pel·lícules –totes elles doblades al castellà, és clar.
D’una banda hi ha La vida de Brian, si ho recordeu –els que tinguin la sort d’haver-la vist- hi ha dues escenes que em traslladen immediatament a la nostra història.
En una, al circ romà, es destapen les dissidències entre diversos grups discrepants a la resistència contra els romans. Així, el Frente Judáico de Liberación odia tant als romans com als del Frente de Liberación de Judea, i tots dos odien també al Frente de Liberación Judáica, que, alhora, peferiria abans veure desaparèixer a los Judíos per La Libertat de Judea que als romans mateixos.
En fi, que es barallen més entre elles les diverses faccions, que contra el veritable enemic.
En una altra escena memorable, dos grups diferents entren a fer una acció directa en una instal·lació imperial romana. Es troben justament al mateix lloc, el mateix dia i a la mateixa hora. Perquè, evidentment, no s’han coordinat.
Es comencen a barallar per qui ho ha pensat abans i qui té dret a fer-ho i, quan arriben els romans per a detenir-los, resulta que ja no els cal fer quasi res, perquè els jueus mateixos ja s’han estomacat prou entre ells.
No us sona, això, especialment aquests dies?
I, finalment, i desgraciadament, l’altra pel·lícula és el dia de la marmota, també de plena actualitat.
Sembla ser que cada dia és igual per als catalans. T’aixeques amb l’esperança i la il·lusió que ara sí, ara tirarem endavant...i al cap de poc reps un cop de pala directa al front que et costa Déu i ajuda d’aixecar-te altre cop.
Això el dia que no en reps dos o tres, de cops de pala.
Recordeu que fa poc us parlava de l’espoli fiscal?
Doncs mireu-vos la nòmina d’aquest mes, jo ja ho he fet.
Cobro menys que l’any passat!
Més espoli.
Ah! Perdó, que aquest bloc era optimista...
Visca el Barça, que enguany sí que va bé, fins i tot en bàsquet.
Inspirat pel Jesús M. Tibau, la foto d'avui és la boira del Camp de Tarragona des de les Muntanyes de Prades.
2 comentaris:
Amb tot el que ens passa és complicat ser optimista. El que cal fer, això sí, és treballar perquè les coses vagin a millor. No podem caure en el desànim!
Un apel.lícula genial, inoblidable, i recordo perfectament aquest fragment, i comparteixo el teu comentari. Els catalans som molt responsables de la situació en què ens trobem. Si no som capaços d'unir-nos mínimament, malament.
Fa temps també vaig comentar aquesta pel.lícula fantàstica
http://jmtibau.blogspot.com/2007/10/de-pellcula-la-vida-de-bryan.html
Gràcies per al referència
Publica un comentari a l'entrada