divendres, 5 de febrer de 2010

Una de calenta.

Després de tanta notícia dolenta, que ha fet que em costi molt de mantenir el caràcter optimista d’aquest bloc, ara, finalment, una de calenta.

Vaig estar escoltant el Conseller Ausàs parlant a la ràdio sobre la nova distribució en Vegueries.
Primera nota positiva:
Què bé que parla aquest conseller!
Em sembla que és de La Seu, i parla un català correctíssim –potser és filòleg, com la majoria de polítics professionals d’ERC?- i amb un deliciós accent de la seva comarca.
Així fa goig de sentir parlar un polític, una persona perfectament capaç de superar l’examen de nivell C de català que ha de superar qualsevol funcionari de la Generalitat. He dit qualsevol funcionari, no pas qualsevol polític, és clar i evident a la vista dels fets.
I ara, anem a allò més important, el fons de la qüestió.
Finalment, un govern s’ha decidit a fer allò que feia anys i anys –més de trenta- que s’havia d’haver fet.
Fèiem servir tota mena d’eufemismes, comarques de Tarragona, del Sud, meridionals, etc. Tot per no dir les coses pel seu nom: Encara estem dividit per les Províncies espanyoles del temps de la dictadura.
Sí, les quatre províncies són feixistes a més no poder. Són una divisió absolutament artificial que sols té sentit des d’un punt de vista d’Una Grande i Libre.
Fins i tot hi ha el Governador Civil, ara dit Delegat del Gobierno. En fi, que això ja ho havia d’haver fet la primera Generalitat Restaurada, en mans de CiU.
Ara tothom es queixa que no és el moment, que si electoralisme, que si estatut, que si...
A veure, mai és el moment de prendre una decisió dura com aquesta. Sempre es queixarà tothom del moment i sempre es queixarà més d’un del contingut de la divisió. És impossible fer content tothom en una cosa tan important com una divisió territorial.
Ara reus no vol que Tarragona segueixi essent capital única, Manresa i Vic es barallen també. El Penedès, comarca natural i lògica si n’hi ha, veu una nova ocasió perduda.
El que diu el Sr. Ausàs, no es pot fer content tothom sempre, però un Govern cal que prengui decisions, per a això l’han triat.
Hi estic plenament d’acord, cal fer la divisió en vegueries com abans millor, i ja anirem polint els defectes o imprecisions. En aquest tema, les comarques meridionals estem força avançats, les Terres de l’Ebre i la resta de les de Tarragona ja funcionen des de fa molt temps com dues seccions, en molts aspectes, alguns dels quals em toquen de molt a prop.

Paraules amenaçades i Paraules invasores.
Les amenaçada és
Lo.
I la invasora és
El.
Altre cop m’he d’explicar, ja que aquestes dues paraules tenen molt usos.
Em refereixo a que la gent del camp sempre hem dit l’article inicial Lo.
-Lo que et deia jo, no?
-Lo que s’ha de fer és...
-Lo Joan anava l’altre dia cap a La Secuita.
I ara, cada dia més, està essent substituït pel normatiu i generalista El.
-El que jo et deia!
-El que cal fer és...
-El Joan (o pitjor: En Joan) anava l’altre dia...
Ja hi tornem a la uniformització, la desaparició dels parlars dialectals. En certa forma, té aspectes positius, és clar, però no deixa d’ésser una pèrdua de diversitat.

La foto és del Pi de Bofarull, un gran i magnífic pi a l'entrada de l'aeroport de Reus, sí, de Reus i Constantí, vull dir.

Un aclariment interessant es pot llegir al comentari d'Anníbal. Jo, en la meva ignorància històrica, pensava que això de les províncies venia del Decret de Nova Planta, quan he utilitzat la paraula feixista em referia en general a que és centralista, absolutista, retrògrada, caduca...era una forma de dir que requeria un canvi urgent perquè put a resclosit.

Una nova nota important en aquest tema, una genialitat del nostre expesident i exalcalde de Barcelona, una Maragallada, vaja: Ahir va estar al Palau Bofarull, i, entre altres coses interessants, va explicar que això de províncies calia canviar-ho ja, ni que només sigui per l'etimologia, ja que província ve directament del mot llatí que usava l'imperi Romà per a nomenar els territoris vençuts i dominats fora de Roma.

Ja sabem que som vençuts i dominats, però si més no no ens ho diguem cada dia.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.