Una de calenta.

Després de tanta notícia dolenta, que ha fet que em costi molt de mantenir el caràcter optimista d’aquest bloc, ara, finalment, una de calenta.

Vaig estar escoltant el Conseller Ausàs parlant a la ràdio sobre la nova distribució en Vegueries.
Primera nota positiva:
Què bé que parla aquest conseller!
Em sembla que és de La Seu, i parla un català correctíssim –potser és filòleg, com la majoria de polítics professionals d’ERC?- i amb un deliciós accent de la seva comarca.
Així fa goig de sentir parlar un polític, una persona perfectament capaç de superar l’examen de nivell C de català que ha de superar qualsevol funcionari de la Generalitat. He dit qualsevol funcionari, no pas qualsevol polític, és clar i evident a la vista dels fets.
I ara, anem a allò més important, el fons de la qüestió.
Finalment, un govern s’ha decidit a fer allò que feia anys i anys –més de trenta- que s’havia d’haver fet.
Fèiem servir tota mena d’eufemismes, comarques de Tarragona, del Sud, meridionals, etc. Tot per no dir les coses pel seu nom: Encara estem dividit per les Províncies espanyoles del temps de la dictadura.
Sí, les quatre províncies són feixistes a més no poder. Són una divisió absolutament artificial que sols té sentit des d’un punt de vista d’Una Grande i Libre.
Fins i tot hi ha el Governador Civil, ara dit Delegat del Gobierno. En fi, que això ja ho havia d’haver fet la primera Generalitat Restaurada, en mans de CiU.
Ara tothom es queixa que no és el moment, que si electoralisme, que si estatut, que si...
A veure, mai és el moment de prendre una decisió dura com aquesta. Sempre es queixarà tothom del moment i sempre es queixarà més d’un del contingut de la divisió. És impossible fer content tothom en una cosa tan important com una divisió territorial.
Ara reus no vol que Tarragona segueixi essent capital única, Manresa i Vic es barallen també. El Penedès, comarca natural i lògica si n’hi ha, veu una nova ocasió perduda.
El que diu el Sr. Ausàs, no es pot fer content tothom sempre, però un Govern cal que prengui decisions, per a això l’han triat.
Hi estic plenament d’acord, cal fer la divisió en vegueries com abans millor, i ja anirem polint els defectes o imprecisions. En aquest tema, les comarques meridionals estem força avançats, les Terres de l’Ebre i la resta de les de Tarragona ja funcionen des de fa molt temps com dues seccions, en molts aspectes, alguns dels quals em toquen de molt a prop.

Paraules amenaçades i Paraules invasores.
Les amenaçada és
Lo.
I la invasora és
El.
Altre cop m’he d’explicar, ja que aquestes dues paraules tenen molt usos.
Em refereixo a que la gent del camp sempre hem dit l’article inicial Lo.
-Lo que et deia jo, no?
-Lo que s’ha de fer és...
-Lo Joan anava l’altre dia cap a La Secuita.
I ara, cada dia més, està essent substituït pel normatiu i generalista El.
-El que jo et deia!
-El que cal fer és...
-El Joan (o pitjor: En Joan) anava l’altre dia...
Ja hi tornem a la uniformització, la desaparició dels parlars dialectals. En certa forma, té aspectes positius, és clar, però no deixa d’ésser una pèrdua de diversitat.

La foto és del Pi de Bofarull, un gran i magnífic pi a l'entrada de l'aeroport de Reus, sí, de Reus i Constantí, vull dir.

Un aclariment interessant es pot llegir al comentari d'Anníbal. Jo, en la meva ignorància històrica, pensava que això de les províncies venia del Decret de Nova Planta, quan he utilitzat la paraula feixista em referia en general a que és centralista, absolutista, retrògrada, caduca...era una forma de dir que requeria un canvi urgent perquè put a resclosit.

Una nova nota important en aquest tema, una genialitat del nostre expesident i exalcalde de Barcelona, una Maragallada, vaja: Ahir va estar al Palau Bofarull, i, entre altres coses interessants, va explicar que això de províncies calia canviar-ho ja, ni que només sigui per l'etimologia, ja que província ve directament del mot llatí que usava l'imperi Romà per a nomenar els territoris vençuts i dominats fora de Roma.

Ja sabem que som vençuts i dominats, però si més no no ens ho diguem cada dia.