Viena i cinema.

Aquest cap de setmana hem tornat al cinema.

Cal dir que hem aconseguit de veure una pel·lícula doblada i/o subtitulada en una altra llengua que no és el castellà.

Encara que sigui només a bocins, ja que, majoritàriament, el doblatge era en castellà, com sempre. Però a estones se sentia parlar en una llengua diferent, d’una altra minoria ètnica, subtitulada també en castellà per si algú no la entenia, és clar.

No us feu il·lusions, no és una conseqüència prèvia de la propera llei del cinema catalana. La llengua que vam sentir no era el català, i ara! Es tractava d’una llengua imaginària parlada per uns alienígenes inventats, de ficció. La llengua dels Avatars –que no existeix a la realitat- mereix més respecte als cinemes que la nostra pròpia, el Català. Malgrat que aquesta, de moment, encara existeix.

Bé, a banda de la impossibilitat de veure-la en Català, cosa a la qual ja hi estem avesats. Cal dir que la vam veure en tres dimensions, amb aquelLes curioses ulleres que, malgrat haver-les pagat –l’entrada val tres euros més que en dues dimensions- les has de tornar. El tema és una mica fastigós, perquè te les donen brutes i amb una tovalloleta per tal que tu mateix te les netegis.

En fi, cal tornar a l’esperit optimista del bloc, sobretot, així és que seguim la crítica constructivament.

La pel·li està força bé, els efectes especials impressionants, les imatges impactants i un devessall d'imaginació a l'hora de crear plantes i animals inventats, molts d'ells basats en éssers marins. L’argument és una faula ecologista en la qual ens hi podem sentir molt identificats. A més, com que és una pel·lícula, s’acaba guanyant els bons, cosa que a la realitat no passa mai, sempre acaben destrossant la minoria i obrint la punyetera mina.

Les tres dimensions, fantàstiques, hi ha moments que les coses que es mouen per l’aire sembla que les puguis agafar, com per exemple aquella mena d’híbrids entre medusa i llavor de dent de lleó, molt bé.

Un moment interessant és quan els avatar aquells fan una pinya enorme i ben estructurada...per a fer un pilar d’un. Tot i que són molt alts i fibrats, com a castellers encara han de millorar molt.

Ara de debò. És una pel·li que paga la pena d’anar a veure, sobretot en tres dimensions, però.

Per cert, ara faré un incís de menjar, crec que no descobriré res de l’altre Món, al contrari, és notori que molta gent ja ho sap. Però una experiència personal em porta a una mena de deute que vull pagar.

Em refereixo als establiments Viena, que n’hi ha dos a Reus i un a les Gavarres, a més de molts més per tot el País.

He de dir que trenquen un concepte molt arrelat: Que el menjar ràpid és dolent per a la salut.

A Viena es menja, com ells mateixos diuen, bé, sa i ràpid. I és cert, ho certifico, nosaltres hi anem sovint i comprovem cada cop com, a més, l’atenció és exquisida i en català, és clar.

Fa dies, a més, atenent a que hi ha una bústia de suggeriments, vaig fer-ne un demanant-los que fessin la recollida de les deixalles de forma separada per a reciclatge. Aquest mateix suggeriment l’he fet a tots els llocs on he anat a menjar i la brossa cal llençar-la a una paperera única. En cap altre lloc he rebut ni la més mínima resposta, ni he notat cap canvi en aquesta recollida al llarg dels anys.

En canvi, a Viena recullen ells les taules, i jo no sabia què fan amb les restes. Immediatament –en menys d’una setmana- m’han respost al meu correu-e dient que ells ja la fan, la recollida selectiva, i des de fa molt de temps. Un motiu més per a seguir sent-ne client.

En fi, des d’ací un agraïment als Viena i una felicitació, ja que és molt positiu tenir sempre a prop un lloc per a menjar bé, sa i ràpid.

Avui les imatges, òbviament, són baixades d'internet.