Atabalat.

Avui espero que sigui un dia de descans, el temps -atmosfèric- acompanya molt, a veure si ens podem treure l'atabalament d'aquests darrers dies, que han estat intensos.
Això em fa pensar en les paraules, darrerament, és molt de moda, l'estrès.
Evidentment, paraula importada i adaptada d'un altre idioma. Però, per curiositat, ho cerco a l'Alcover-Moll, i què hi trobo?
Estrès hi surt, però és com se'n diu al toc de campanes per a cridar a missa al Camp de Tarragona.
En aquesta accepció, estrès és una paraula no en perill, més aviat totalment desapareguda. Si més no, jo no ho havia sentit mai, potser la gent més gran...
En canvi, en el sentit que s'empra avui, cada dia és més present, tant per ús com per la presència real del fet.
La paraula que sempre s'havia usat per a l'estrès és atabalament.
És un verb, un adjectiu, etc.
La multitud m'atabala, estic atabalat...
Abans se sentia molt, però ara està sent substituïda pel famós estrès.
Així doncs ja tenim paraula invasora
Estrès
I paraula amenaçada,
Atabalar.

Això em fa recordar el que va dir un pastor del Pirineu Aragonès quan li van preguntar què li havia semblat Barcelona, el primer dia que hi havia anat a la seva vida:

-Què de cosas que no necsito para nada!

Atabalat per l'excessiva oferta de les botigues.