dissabte, 10 d’abril de 2010

Presentació d'un llibre.


Finalment, ahir es va presentar el llibre.
Per a mi va ser com un retorn al passat, a l'Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, facultat que jo vaig estrenar. El segon cop que vaig fer primer de biologia, va ser justament el primer any d'aquesta facultat nova, a la Diagonal.
Érem els de sempre, gairebé, velles glòries del naturalisme que ens trobem sempre, ara sumades a les noves generacions, més abundants i, sens dubte, millors.
Aquest fet el va comentar el coordinador del projecte, en Jordi Baucells, tot dient que això ha de canviar. Hi estic d'acord, però ho crec difícil, i la presentació d'ahir n'era una prova.
La presentació la va fer Íñigo Zuberogoitia, a qui encara no coneixia personalment, he de dir que, indubtablement és de Bilbao, arran de la seva xerrada. Hi vaig aprendre algunes coses, com que les òlibes poden treure endavant dues llocades alhora; mentre el mascle (!?) cova un grup d'ous, la femella ja peixa un altre grup de pollets. Impressionant, no?
També que els xots poden fer migracions en massa, de tipus nòmada, atenent a les condicions meteorològiques o de disponibilitat d'aliment. De manera que una zona es pot quedar una temporada absolutament sense cap xot.
La meva aportació a aquest llibre es limita a ser coautor del text del Gamarús, però aquesta minsa col·laboració -pràcticament nul·la com molt bé apunta l'Alfons en el seu comentari- em va permetre d'emportar-me'n un de franc, llibre que, a més, vaig fer dedicar al Jordi. Sols això ja val el viatge a la capital.
Quasi ja l'he llegit tot, i hi he trobat alguna coseta que no m'ha agradat. Sempre passa, això, en qualsevol llibre en què hi has col·laborat o l'has fet tu tot sol, quan el tens a les mans t'estires els cabells trobant coses que t'has deixat.
En aquest cas, quan parla de l'Òliba, i, més concretament, quan esmenta que n'hi ha dues subespècies -la guttata i l'alba- hi diu, textualment, que s'han produït hibridacions entre les dues subespècies a Madrid i a Biscaia, i que molt possiblement aquest fenomen també passa a Catalunya.
Doncs bé, el primer treball naturalístic que vam fer, un estudi sobre l'alimentació de l'Òliba a l'Alt Camp, que ha estat utilitzat per a complementar el capítol d'alimentació a aquest llibre i s'esmenta a la bibliografia, és fet d'egagròpiles recollides en un mateix niu al llarg de dos anys. També hi diu, al cos del text, que un dels membres de la parella és de la subespècie alba i l'altre de la guttata, la qual cosa és, clarament, un cas d'hibridació a Catalunya.
Aquest és el paràgraf en concret, escanejat dels Quaderns de Vilaniu I, de maig de 1982. Com es pot veure, vam escriure malament el nom en llatí de la subespècie...en fi, teníem disset anys!
Seguint amb el mateix text, de l'òliba, quan parla de causes de mortalitat, es diu i s'explica molt bé que la primera causa és l'atropellament. Hi estem bàsicament d'acord, però no esmenta la que nosaltres creiem que és la segona, donada la proximitat a l'home de l'Òliba, que és la utilització de rodenticides anticoagulants d'efecte retardat. Efectivament, coincideix el declivi exagerat de les poblacions d'Òlibes amb la proliferació d'aquest tipus de verins.
En fi, el treball és bo, molt bo. Hi han -hem?- treballat més de quaranta autors i ho ha coordinat gent de tanta solvència com l'Hugo Framis i el mateix Jordi Baucells, amb la qual cosa esdevindrà, sens dubte, obra de referència obligada en l'estudi dels mussols a Europa.
La foto del Mussol banyut que acompanya aquesta entrada és una de les que vaig enviar per al llibre, però sens dubte no tenia la qualitat necessària per a ser publicada.

7 comentaris:

Alfons ha dit...

Hola Màrius

Soc l'Alfons Delgado, el coordinador del text del gamarús en l'obra a la que fas esment. Tan sols aclarir que la teva participació en la redacció del text va ser nul·la, a excepció d'algun document que vas aportar al grup. Tot i que et vas oferir a treballar en aquesta espècie, en cap moment vas respondre als missatges que et vaig enviar per tal de definir la teva tasca i coordinar la feina. Finalment, vam ser en Santi Ramos i jo mateix els que ens vam encarregar de la totalitat del text i per tant som els únics redactors.

Salutacions.

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Hola Alfons.
Efectivament, això és ben cert, vaig anar rebent les diferents versions del text del gamarús i no hi vaig aportar res, em van semblar bé, de manera que jo no hi he treballat gens, a aquest text.
Si t'he de ser sincer, creia que m'hauríeu eliminat com a coautor, i jo ho hauria trobat lògic, però no ho heu fet, la qual cosa us he d'agrair, ja que, per exemple, m'ha suposat de tenir el llibre de franc.
També vaig enviar diferents fotografies, però veig que al final no n'han triat cap.

Alfons ha dit...

Màrius, aquest tema per mi, està tancat. Així li vaig fer saber a en Jordi. Va ser un error d'edició, una d'aquelles petites injustícies que passen en obres col·lectives d'aquesta mena i que no he volgut remenar més per tal de no afegir feina extra al treball monumental que ha hagut de fer en Jordi. Ell així ho ha reconegut i així ho hem deixat.
No he vist el llibre encara, només espero, sincerament, que no constis com a autor principal.

Salut.

Alfons

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Dons ho sento però sí que consto. Dic que ho sento amb tota sinceritat, ja que reconec que el més lògic i normal seria que no fos així, però, evidentment sense que jo hi tingui res a veure, sí que consto finalment.
Jo, com bé dius, em vaig oferir a col·laborar i vaig enviar articles ja publicats, fotos, etc. Però, finalment, no vaig anar participant a la redacció del text -com sí que ho he fet al de l'aligot de l'Atles- per tal i com no em va semblar que calgués.
Sí, és una petita injustícia de les que passen de tant en tant, com quan jo vaig col·laborar activament a l'Atlas español i, per un error d'imprenta, no hi consto com a tal. O quan he escrit jo sol diversos articles i treballs col·lectius, i, per simple cortesia amb la gent que l'hem iniciat junts, acaba essent signat per tothom.
No et preocupis, ja em vendré el Porsche que em vaig comprar amb
el que em van pagar i tornaré tots els diners ;-)
Insisteixo, jo no en tinc culpa que consti finalment com a coauror, si fos per mi, no hi seria. Però les coses són així.

Coach ha dit...

Màrius, no crec que ningú dels que col·laborem en aquestes coses ho fem per diners, ni molt menys. No sé perquè ho has comentat.

Ja et dic que vaig dir a en Jordi que les autories es quedaven com havien sortit. És una parida preocupar-se per aquestes coses. Així va sortir i així es queda. Per mi no hi ha res més a dir. Bueno, sí, que quan baixi cap a terres més meridionals ja et buscaré per fer unes birres i per a que m'ensenyis algun d'aquests racons tan ben parits que es veuen en el teu blog (el niu de daurades és impressionant !!!).

Salut i bona primavera.

Alfons

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Hola.
No, evidentment, era una broma per a fer veure que en tot aquest assumpte jo, com tots, no n'he volgut treure res, simplement ha anat així, he col·laborat menys que en altres treballs col·lectius, òbviament, però tampoc crec que se m'hagi de retreure perquè, com sempre -SOCC, SACRE, Atles de tota mena, anuaris, Volum d'ocells de la HNPPCC, etc. etc- , no n'he tret res.
Siguem clars, els meus coneixements sobre rapis nocturns no són els mateixos que sobre diürns, per tant, no hi puc aportar tant. Tots fem el que podem amb bona voluntat, no?
Per suposat que si baixes i res m'ho impedeix, t'ensenyaré llocs interessants, fet.

Albert ha dit...

Hola Marius, aquesta foto em sona una mica. més que res per l'arbre de fons-......no serà la mimosa de la plaça del meu poble????
apa fina vaiat

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.