dilluns, 12 d’abril de 2010

Injustícies o ironies?

Arran dels comentaris de l'Alfons Delgado, he reflexionat una estona sobre el tema dels treballs col·lectius, les signatures, etc. No massa, tampoc, no fos cas que em sortís fum del capell.
Ara de debò, en aquests temes, he tingut experiències de tota mena.
Sens dubte la més curiosa és la del llibre la portada del qual reprodueixo, la Finestra, editat a Cossetània i coordinat per Josep M. Contijoch.
En aquest llibre em va passar un fet molt rar, quasi paranormal: Resulta que un dia l'editorial Cossetània m'envia la invitació a l'acte de presentació d'aquest llibre, jo no en faig un cas excessiu, perquè em conviden a quasi totes les presentacions, ho trobo normal. Però al poc temps, me n'envien un exemplar -no hi havia anat, a la presentació- per la meva col·laboració.
Aleshores sí que m'estranyo, ja que, amb gran sorpresa, veig que hi ha un dels contes -és un recull de diversos autors- signat per mi, amb nom i els dos cognoms. Ostres! Primera notícia!
Esbrinant, al llarg del temps, he arribat a saber que el conte, en realitat, era escrit per Màrius Domingo Urbaneja, un quasi homònim meu que viu a Tarragona i té un bloc a Altacapa.
Resulta que aquest senyor, amb el qual he parlat i, finalment, conec. Devia escriure el conte, el va enviar al Sr. Contijoch i aquest a l'editorial, amb tota la resta d'autors.
Imagino -no ho he arribat a saber del cert- que algú de l'editorial, completant i revisant l'edició, en veure el meu nom i el meu primer cognom, amb un currículum breu que podria ser perfectament meu a sota, va arrodonir amb el meu segon cognom per tal i com jo sóc molt més conegut a Cossetània que el Màrius Domingo Urbaneja. I així va quedar.
Una anèctoda curiosa, ironia del destí i que tots dos ens hem pres a riure.
Com molt bé diu en Martell, i atenent als precedents, ara no sé si el pròleg és d'en Jordi Pujol i Soley o d'un Jordi Pujol dels molts que corren pel Món...ni idea.
A banda d'aquest fet quasi surreal, me n'han passat d'altres de tota mena. La majoria són casos en què diverses persones comencem projectes junts i jo, per la meva hiperactivitat o capacitat de treball, acabo fent la major part de la feina -o tota, de vegades- i, quasi sempre, qui acaba signant és tothom, ja que jo no em veig amb cor de treure els noms dels que no han treballat prou o gens.
Un exemple d'això és el treball de l'alimentació de l'òliba. El vaig redactar el 1980 i es va publicar el 1982. I, com que el vam començar com a grup, a la Comissió de Natura de l'IEV, així va aparèixer signat. Amb tanta innocència i manca d'experiència que ni tan sols apareix enlloc el nom dels qui van treballar, poc o molt.
Hi ha més casos d'aquests, però no els vull ni recordar.
També hi ha casos en què he treballat i al final, per coses curioses, ni tan sols he figurat enlloc, com a l'Atlas dels ocells nidificants a Espanya, fet per la SEO, on crec que el que va passar és, senzillament, que a l'hora d'especificar els col·laboradors de la província de Tarragona, simplement es van equivocar i van repetir els de la província de Lleida, de manera que dels que vam fer quadrants a Tarragona no consta ningú. En fi, jo he dormit i he menjat perfectament des d'aleshores i ni tan sols em vaig molestar a dir-los res, als coordinadors.
Nota escrita el juny de 2010: Han fet una reimpressió on ha estat corregit aquest error, per tant, ara tots els col·laboradors de Tarragona sí que hi constem.
Val a dir que en la majoria de casos, sobretot en els que he col·laborat en projectes catalans -Atles de 1985, Atles del 2006, anuaris, SOCC, SACRE, censos de petrolejats, censos d'hivernals, etc.- sempre he estat satisfet perquè s'esmenta la col·laboració de forma clara i explícita i fins i tot se'n reitera l'agraïment.
I, finalment, i per primer cop a la vida, ara me n'ha passat una de contrària. Un treball en el que he col·laborat realment poc, més que res per excés de feina i per tal i com no és ben bé la meva especialitat, resulta que he assolit un protagonisme que potser no em mereixo.
Com molt bé m'ha dit algú, en tota aquesta mena de projectes col·lectius, hi col·labora molta gent de forma totalment altruista, dedicant temps, coneixements i treball, sense esperar res a canvi. Només amb la intenció que el treball acabi sent bo i de referència.
Fins ara, ha estat així, potser el cim i la millor prova és l'Atles dels nidificants que ha sortir fa pocs anys. Un atles magnífic, de referència obligada a Europa i al Món, que demostra que a Catalunya hi ha molts i bons ornitòlegs, i que podem superar la manca de mitjans amb esforç i dedicació exemplar.
De moment, crec que no cal canviar d'actitud, els treballs col·lectius són necessaris i cal seguir fent-los. I pel fet que hi surtis o no esmentat no cal deixar de col·laborar-hi, ja que, si hi ha mancances i errors, al final, tots en sortim perdent.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.