diumenge, 2 de maig de 2010

Auster.

Veig que el Jesús M. Tibau comenta la lectura d'un llibre d'el Paul Auster al seu bloc.

Molt oportú, ara mateix he acabat el llibre de Sant Jordi -el que em van regalar- Invisible, també d'en Auster.

En aquest llibre també hi ha metaliteratura, o sigui, també es parla d'un llibre dins d'un altre llibre. I ho sento per l'amic Modgi, d'El pit de pollastre: Ja ha fet tard, ja considero Auster un bon escriptor. Si més no, ja m'agradaria a mi saber escriure la meitat de bé del que ho fa el senyor Auster. Estic segur que els seus talons de drets d'autor no són com els meus, que no em permeten gaire més que pagar-me un dinar per a celebrar-ho.

És clar que el bon Auster, a més a més d'escriure molt bé -sí, és una opinió, però jo crec que escriu molt bé- escriu en anglès. I l'anglès, com tothom sap, no té tants problemes com el català, hi ha molta més gent al Món que l'entén, aquest idioma. Solament a Londres, ciutat bressol probablement de l'idioma, ja hi viu més gent que l'utilitza habitualment que tota la que viu a la terra i utilitza habitualment el català.

Entrant una mica al fons de la seva obra, he de dir que els seus llibres enganxen, estan ben escrits, la trama és sempre interessant, fins i tot hipnòtica, et fa concentrar. La prosa és rica, plena d'adjectius totalment ben col·locats. La tensió que creen les expectatives dels esdeveniments fan que no puguis deixar de llegir, però és que la riquesa i precisió de les descripcions fan aquesta espera molt amena. Crea uns personatges ben definits, que gairebé sempre et recorden algú que has conegut a la vida real.

En fi, que el que ja vaig dir l'altre cop, cercaré més obres d'aquest gran novel·lista contemporani.

Per cert, i canviant de tema sense deixar la llengua. Ja feia temps que no apareixia la secció de paraules amenaçades i invasores. Avui en faré una:

Camí.

Sí, camí, però no en la seva accepció de vial, lloc de pas, Sinó en la seva accepció de cop, vegada, ocasió.

Al Camp sempre hem dit, per exemple:

-Un altre camí arribes tard? Potser hauries de mirar de sortir abans de casa.

-Quants camins hi has anat, a fumar-te una cigarreta?

És a dir, camí és sinònim del més general i normatiu cop. I cop cada dia se sent més, és a dir, cada vegada hi ha més cops i menys camins, al Camp de Tarragona. Suposo que, com sempre, és degut a la globalització i generalització del català central del qual n'he parlat sovint, majoritàriament produït pels mitjans de comunicació, sobretot la tele.

En aquest cas, la paraula invasora substituta hauria de ser cop o vegada. Però no ho anotaré així, ja que aquestes dues paraules també les he sentit tota la vida, potser només ha canviat la freqüència, i el que passa és que camí, en aquest sentit, ha desaparegut quasi totalment.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.