Auster.

Veig que el Jesús M. Tibau comenta la lectura d'un llibre d'el Paul Auster al seu bloc.

Molt oportú, ara mateix he acabat el llibre de Sant Jordi -el que em van regalar- Invisible, també d'en Auster.

En aquest llibre també hi ha metaliteratura, o sigui, també es parla d'un llibre dins d'un altre llibre. I ho sento per l'amic Modgi, d'El pit de pollastre: Ja ha fet tard, ja considero Auster un bon escriptor. Si més no, ja m'agradaria a mi saber escriure la meitat de bé del que ho fa el senyor Auster. Estic segur que els seus talons de drets d'autor no són com els meus, que no em permeten gaire més que pagar-me un dinar per a celebrar-ho.

És clar que el bon Auster, a més a més d'escriure molt bé -sí, és una opinió, però jo crec que escriu molt bé- escriu en anglès. I l'anglès, com tothom sap, no té tants problemes com el català, hi ha molta més gent al Món que l'entén, aquest idioma. Solament a Londres, ciutat bressol probablement de l'idioma, ja hi viu més gent que l'utilitza habitualment que tota la que viu a la terra i utilitza habitualment el català.

Entrant una mica al fons de la seva obra, he de dir que els seus llibres enganxen, estan ben escrits, la trama és sempre interessant, fins i tot hipnòtica, et fa concentrar. La prosa és rica, plena d'adjectius totalment ben col·locats. La tensió que creen les expectatives dels esdeveniments fan que no puguis deixar de llegir, però és que la riquesa i precisió de les descripcions fan aquesta espera molt amena. Crea uns personatges ben definits, que gairebé sempre et recorden algú que has conegut a la vida real.

En fi, que el que ja vaig dir l'altre cop, cercaré més obres d'aquest gran novel·lista contemporani.

Per cert, i canviant de tema sense deixar la llengua. Ja feia temps que no apareixia la secció de paraules amenaçades i invasores. Avui en faré una:

Camí.

Sí, camí, però no en la seva accepció de vial, lloc de pas, Sinó en la seva accepció de cop, vegada, ocasió.

Al Camp sempre hem dit, per exemple:

-Un altre camí arribes tard? Potser hauries de mirar de sortir abans de casa.

-Quants camins hi has anat, a fumar-te una cigarreta?

És a dir, camí és sinònim del més general i normatiu cop. I cop cada dia se sent més, és a dir, cada vegada hi ha més cops i menys camins, al Camp de Tarragona. Suposo que, com sempre, és degut a la globalització i generalització del català central del qual n'he parlat sovint, majoritàriament produït pels mitjans de comunicació, sobretot la tele.

En aquest cas, la paraula invasora substituta hauria de ser cop o vegada. Però no ho anotaré així, ja que aquestes dues paraules també les he sentit tota la vida, potser només ha canviat la freqüència, i el que passa és que camí, en aquest sentit, ha desaparegut quasi totalment.