dilluns, 3 de maig de 2010

Maig.

Ja som al maig. I què passa al maig?
La dita popular, pel que fa a la meteorologia, diu que al maig, cada dia un raig. De moment, ja ha fet raigs per tots els dies del més, no? És a dir, que es compleix la dita popular, com gairebé sempre i malgrat el tan esmentat canvi climàtic.

I pel que fa a vida social?
Al maig, comunions.
Doncs bé, el primer diumenge ja ens hem estrenat. Una de prou típica i reeixida, què he de dir? tothom sap el que és una comunió tradicional catalana; Una mena de casament en petit i en modalitat individual, no? Doncs això.
El que em porta a comentar-ho és només una petita part de la festa. Bé, de la festa res a dir, com sempre, molt bé tot. Menjar bo i abundant -caldrà córrer una mica més, aquesta setmana? I veure la il·lusió d'una personeta jove que se sent protagonista absoluta per primer cop. Un acte molt maco, en resum.
El motiu del comentari és la part de la cerimònia, la missa, vaja.
No diré la parròquia ni tan sols el poble, per a no provocar. Però he de dir que el capellà en qüestió va ser, per dir-ho políticament correcte, poc empàtic.
Només entrar la gent a l'església, el primer que va fer és queixar-se de tot i de tothom.
Allò de la guerra preventiva, vull dir: Que si no parléssim, que si no riguéssim, que si controlem la canalla, que si guardar l'odre i la compostura, que si cal saber-se la resposta dels càntics...
Si la majoria de dies té la casa buida, aquest senyor, amb conductes com aquesta només provocarà que encara hi vagi menys gent.
En una altra ocasió, no massa llunyana, en què em vaig trobar havent d'entrar a una església. Com sempre, per motius socials, no pas religiosos. Em van sorprendre amb una missa simpàtica, fins i tot divertida, cants amb power point d'imatges flower-power; Postes de sol, postals boniques...i un capellà que es posava els nens -i els pares- a la butxaca.
Allò sí que animava, fins i tot algú podria pensar a repetir. No s'hi està tan malament, en una missa així, encara que siguis ateu convençut.
Però això d'ahir és totalment contrari. A l'església no hi ha ni serveis -vàter, vaja- no donen res de menjar ni beure -el Capellà beu vi i es menja una hòstia, i a la gent que la vol també n'hi dona una, d'hòstia, però això no omple fins a l'hora de dinar.
Estaria bé en lloc d'aquell pa de full un bon pastís, un xut o un suís. Fins i tot unes galetes farcides de xocolata. un cacaolat, unes magdelenes, un cafè...ja me'n vaig de l'olla!
Ara de debò, una mica de simpatia i bon humor no costa res, és de franc, i així potser s'aconseguiria amortitzar les propietats immobiliàries més impressionants que té el nostre país amb un aforament més gran.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.