El Món és petit, sens dubte, veig que el Barranc de l'Argentada comenta un llibre d'Andrea Camilleri quan jo, tot just fa dos dies, he començat a llegir-ne un també del mateix autor.
És el primer que llegeixo d'ell, i perquè ha fet cap a casa. La novel·la negra no és precisament el meu gènere preferit, però tot és bo quan hi ha gana, no?
Quines casualitats.
Ara que ja l'he acabat, el puc comentar una mica.
Doncs per a ser un llibre del tot clàssic com a novel·la negra, està força bé. Molt entretingut i enganxa, la trama. I, com Déu mana, el final és realment sorprenent, és entre les possibilitats que heuries pogut anar sospitant, però també podria haver estat d'una forma molt diferent. Es nota l'ofici del senyor Camilleri.
A més, he tingut una sorpresa, d'aquelles casualitats. I és que és ambientat a Sicília, i explica amb tota mena de detalls com es mouen els fils de la corrupció urbanística a l'illa. Com es fan tota mena d'obres il·legals amb el consentiment més o menys tàcit de totes les autoritats...és una novel·la, és clar, però...
En definitiva, i sense que serveixi de precedent, una novel·la de gènere prou recomanable.
1 comentari:
El món és molt petit.
Ja diràs que t'ha semblat.
Publica un comentari a l'entrada