Sí, ja sé que fa temps que hi és, però jo no n'havia vist mai cap, encara. Avui, parlant per telèfon a la feina, m'ha passat per davant dels ulls, amb la mà l'he agafat al vol i, mite'l! És el mosquit tigre, el més famós dels mosquits a casa nostra darrerament.
Aquest -més ben dit, aquesta- ja no em picarà, però segur que alguna parenta seva sí. A més, ja conec força gent que m'explica que li han picat, i que fa molt mal.
L'altre dia llegia una d'aquelles estadístiques curioses, en aquesta es parlava dels animals que més persones maten a la Terra. Amb diferència, són els mosquits, amb més de tres milions de persones mortes l'any.
Confirmat, de qui hem de tenir por no és d'un gran gos que borda o d'un Ós que hi hagi a la muntanya. De qui cal tenir por és d'una simple mosquita.
4 comentaris:
Treballo al Vendrell, i no paren de martiritzar-me quan sóc a l'oficina. Tant que fins i tot em van inspirar uns versets:
Tu que em beses i m’impressiones,
sóc joiós quan em voltes amb amor,
i amb tes dolces potes m’acarones,
Oh, Tigre del meu cor!
Compartim hores i treballs,
esperes ma arribada sense rancor,
i em cerques amb subtils balls,
Oh, Tigre del meu cor!
Cert és que ta entrega m’afalaga,
mai em deixes sol en la foscor,
m’acompanyes fins que el jorn s’apaga,
Oh, Tigre del meu cor!
Però ja em cansa tant detallet,
deixeu-me estar bitxos raquítics,
que aquí a mala llet
ja tenim als polítics!
*Sànset*
Uffff... em fa una por aquest mosquit!! no per mi, ja que no sé quines conseqüències pot comportar que piqui a una persona... em fa por per si pica algun dels meus gossets!
Ja els hi poso la pipeta contra els mosquits tigres, però tot i així em preocupa.
L'estiu passat a Cubelles em va deixar les cames cosides.
Vaig estar TOOOOT l'estiu amb els senyals i la picor que anava i venia.
Sort que a Prades no n'he vist, encara.
Jo n'he matat uns quants ( unes quantes)també, són inconfusibles!
Publica un comentari a l'entrada