Colltort.

Avui, després de molts i molts anys -si descomptem les orenetes del Mas- he tornat a anellar. Juntament amb el Raül, el Miquel Àngel i el Bernat, hem anat al matí a anellar als Aiguamolls del Pla.

Amb un dels millors experts del país, l'èxit és assegurat. I segons ell, en aquestes dates, el lloc també és dels millors.

Doncs bé, mentre jo hi he estat, l'èxit en quantitat no ha estat molt gran: Hem agafat una Boscarla de canyar, Acrocephalus scirpaceus, un Rossinyol bord, Cettia cetti i un altre ocell. Precisament en aquest primer ocell capturat ha estat la sort. Ni més ni menys que un Colltort, Jynx torquilla. Una veritable joia de la natura, que ens ha fet tot un espectacle de contorsionisme, aparentant tenir la columna vertebral totalment destrossada.

Mira, m'ha recordat un afamat dictador xilè baixant de l'avió procedent d'Europa. Tan aviat com l'hem alliberat, ha demostrat una salut de ferro i una capacitat de vol immillorable. Se n'ha anat tan ràpidament, que quasi no l'hem pogut veure.

El matí ha estat força reeixit, perquè també hem vist Cotxa blava, Piula dels arbres, Còlit gris, Cuereta groga, Bitxac rogenc...

En fi, el que ja quasi no recordava, que en una jornada d'anellament se n'aprèn molt, de moixons petits.

Per cert, no puc deixar de fer un homenatge a una gran persona que ha mort avui, José Antonio Labordeta, un aragonès honest, intel·ligent...i divertit, ens ha deixat.

Sento una especial admiració per les persones que parlen clar, que les engalten tal i com les pensen sense por i amb fermesa. D'aquestes persones cada dia n'hi ha menys, i en poc temps n'hem perdut dues de molt destacades, en Rubianes i en Labordeta eren dues veus necessàries en aquest Món d'hipòcrites i cara-girats.

Els trobarem a faltar.