divendres, 12 de novembre de 2010

Campanya electoral i Orella de Farena.


Avui ha començat la campanya electoral.
A partir d'avui, tots els polítics ens estimen, ens volen cuidar i fins i tot caguen flors. Tot això dóna per molt,intentarem anar seguint el tema i comentar-ho, encara que com vaig escriure ahir, això em serà difícil mercès al curs que estic fent a la feina.
Bé, avui ho tinc fàcil, ja que l'Antoni Casellas em reclama l'article trimestral per a l'orella de Farena. Me'l reclama amb urgència, i jo, conseqüentment, l'escric amb urgència.
Per si algú ni rep l'Orella, vet-lo aquí amb rigurosa exclussiva avançada per a qui es molesta a seguir aquest bloc.
No tinc cap foto meva de Mallerenga cuallarga, així és que en poso una de M. carbonera.

Carta dels vostres veïns.


La Mallerenga cuallarga.


Benvolgut veïnatge.


S’acaba l’estiu i comença a restar Farena tranquil·la...tranquil·la? No!

És començar la tardor i esser tots els boscos del país i fins i tot d’altres països per una munió de gent de tota mena, des del més respectuós fins al més brètol, però bé, abans potser que em presenti, no?

Sóc una Mallerenga cuallarga, el Sr. Linnaeus em va posar en llatí Aegithalos caudatus, però popularment se’m coneix al Camp com a Xarret, suposo que pel soroll que anem fent quan ens movem per dins del bosc.

Nosaltres, els Xarrets, som uns moixonets de la categoria dels que la majoria de la gent coneix com a pardals, moixons, futes, etc. És a dir, ocellets petits sense massa importància, vol dir que, dit d’una altra manera “no serveixen per a res”.

No passa res, ja hi estem acostumats, a aquest menyspreu. En realitat, son insectívors molt actius i lluitem contra tota mena de plagues del bosc, fins i tot contra la processionària del pi, aquest cuc que us fa tant de fàstic i mal als vostres boscos.

De forma totalment diferent de les altres mallerengues, les meves cosines, les cuallargues som gregàries, ens movem en grupets de quatre a set per l’interior del bosc, molt activament i nerviosament. Com si fóssim adolescents amb hiperactivitat.

Físicament som petites, molt petites, podríem ser, juntament amb els reietons, els moixons més petits d’Europa, si no fos que hi ha l’estàndard de mesurar els ocells amb la cua i tot, cosa que fa semblar que som més grans, ja que tenim una cua llarguíssima.

Una diferència més amb les altres primaveres –mallerengues- és que no niem a forats d’arbres, ben diferents són els nostres nius, boles de pèls i molsa espectaculars i ben elaborades. Som petites, però treballadores.

El que sí que tenim igual que la resta de les meves parentes és que gairebé mai no sortim del bosc, ens agrada ser-hi sempre, ens sentim totalment desprotegits fora d’ell, els nostres enemics, amb la mida tan petita i la poca capacitat de vol ràpid, ens agafarien sense esforç.

En canvi, dins del bosc, amb aquesta cua tan llarga i les ales tan arrodonides, ens permetem de moure’ns literalment per dins dels arbres, lloc difícil d’assolir fins i tot pels esparvers.

En aquest camp, només la mallerenga petita, l’emplomallada i els reietons es poden comparar a nosaltres.

Vivim al bosc i estimem el bosc, qualsevol tipus de bosc, fins i tot les pinedes de pi blanc més degradades, és per això que fem tot el possible per a conservar-lo, lluitant contra les plagues que fan malbé els arbres.

I ara torno al discurs pel qual he començat, la tranquil·litat del bosc, en aquest cas de Farena, però en general e totes les Muntanyes de Prades i Catalunya sencera.

Aquests dies, quan ja clarament s’ha acabat l’estiu, fins i tot heu canviat l’hora d’aixecar-vos a anar a dormir –nosaltres no, no som tan...és igual, deixem-ho córrer- ja comença a estar el bosc ple de gent.

De gent, sí, perquè de persones poques. Tot ho deixeu regirat, ple de brossa, remenat i destrossat. Sorolls, crits, papers, llaunes, bosses de plàstic, cotxes trepitjant-ho tot.

I tot per a què?

Per aconseguir el bolet, el preuat bolet, sobretot el rovelló. Menjar barat –de franc, si no compteu gasolina, temps, etc- que veniu a buscar al bosc.

És curiós, quan es vol fer una campanya per a evitar una agressió a la Natura, tipus contra les línies d’alta tensió o una presa, costa moltíssim trobar gent, fins i tot gent disposada, només, a donar la seva signatura. No es mobilitza ningú. Els grups nomenats “ecologistes” compten els seus socis amb els dits de les mans, si ho comparem amb els clubs de futbol, per exemple, que crec que n’hi ha un que en té més de cent-mil.

En canvi, a l’hora d’anar al bosc a espoliar alguna cosa, a treure’n un profit immediat i gratuït, hi ha veritables masses, tothom s’hi posa a la més mínima ocasió.

Quina vergonya!

Els humans sou realment ben egoistes.

Bé, ho sento, no ho he pogut evitar. No es pot generalitzar, a més, potser també té una mica de culpa aquest mitjà homogeneïtzador de masses, la televisió, sobretot aquest programa del qual en sento a parlar tant, “caçadors de bolets”.

En fi, sisplau, feu alguna cosa per a agrair al bosc els fruits que us dóna, sigueu agraïts, que de desagraïts l’infern n’és ple.

Fins la propera.


Un “xarret” de salutació.


La Mallerenga cuallarga.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.