Patrimoni de la humanitat.

Sí, finalment, els castells, els Xiquets de Valls, com tota la vida els havíem conegut, són patrimoni de la humanitat.
Han estat més de tres anys, el temps esmerçat a aconseguir-ho. I jo, com a casteller i membre de la Colla Vella dels Xiquests de Valls, me n'alegro molt, moltíssim.
Però em pregunto.
I ara què?
De què servirà, això?
Realment, no en tinc ni idea, no sé si és que sóc un ignorant absolut i no m'he assabentat de les abundants explicacions que se n'han fet, del tema, o és que, realment, ningú no ho ha explicat.
Això ho pensava en el moment d'assabentar-me de la declaració, a Nairobi. Bé, jo a Mollet, la declaració, es va fer a Nairobi.
Però avui he sentit per la ràdio, venint cap a casa, que al programa del Clapés comentaven que la Patum de Berga fa cinc anys que ho és, patrimoni de la humanitat, i encara ara no han notat res, absolutament res.
En fi, potser és una altra manera de marejar la perdiu i que la gent ens preocupem de coses que, veritablement, no afecten de forma important la nostra vida, mentre ens retallen el sou, augmenta l'atur, tot s'apuja, la independència no arriba i sembla ser que ens quedarem sense pensió.
En qualsevol cas, i passi el que passi, és indubtable que el fet casteller puja i puja, cada dia més, independentment de la proclamació o no de patrimoni de la humanitat. I és que ho fa per mèrits propis, que, com ja he comentat altres cops, en té prou i més.
Per cert...he aconseguit escriure una entrada al bloc! I és que avui hem plegat una miqueta més aviat i, a més a més, ja ens han reparat l'ordinador i el mòdem.