dissabte, 4 de desembre de 2010

I Ara!


Avui he fet una cosa que feia anys que no feia. Bé, si no anys, com a mínim, mesos.

I aquesta acció m’ha portat dos records de sensacions agradables.

La primera, m’ha recordat el meu pare. Quan vivia, òbviament, el meu pare era molt senzill, li agradaven poques coses. Però un dels seus principals plaers era, els diumenges –la meva família era humil, econòmicament i culturalment- baixava a comprar el diari –aleshores, el Periódico- i, pràcticament, se’l llegia tot.

Com moltes persones de la seva generació i condició social, el meu pare no es va permetre mai fer vacances, treballava de dilluns a dissabtes i a totes hores, ni tan sols gaudia de ponts llargs com els d’ara, així que no tenia aficions, el seu únic plaer era els diumenges, comprar i llegir el diari i menjar pollastre a l’ast.

Amb aquestes dades, és fàcil d’entendre que, quan va emmalaltir de càncer, i fins que va morir, era jo qui li comprava el diari el diumenge i li portava a l’hospital, per a que se’l pogués llegir i tingués la seva satisfacció setmanal.

Aquest record ha fet que, per a mi també hagi estat un plaer setmanar comprar el diari els diumenges, el Periódico quan encara no n’hi havia cap en català, l’Avui i el Punt més tard.

Això fins que va aparèixer internet, aleshores, vaig deixar de comprar el diari.

Deia que eren dos, els records agradables. El segon és quan va aparèixer el primer diari en català. Després de molts anys de llegir només diaris en espanyol, va aparèixer l’Avui. No m’ho podia creure, quina meravella, un diari en la meva llengua.

Doncs bé, avui he tornat a baixar a comprar el diari, concretament l’Ara. La Coia va comprar el núm. dos (l’u s’havia esgotat el dia anterior) i em va agradar.

Em va agradar molt. Està molt ben escrit, és atractiu, directe, i l’ideari em sembla molt afí a l’independentisme. La portada del primer dia amb el Dr. Broggi, és d’allò més encertada; optimisme, experiència, independència, professionalitat...

L'Avui va ser el primer diari en català, i l'Ara és el primer diari de l'Estat Català.

Ha nascut un gran diari. Tornaré a comprar-ne cada diumenge, malgrat internet

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.