Avui he fet una cosa que feia anys que no feia. Bé, si no anys, com a mínim, mesos.
I aquesta acció m’ha portat dos records de sensacions agradables.
La primera, m’ha recordat el meu pare. Quan vivia, òbviament, el meu pare era molt senzill, li agradaven poques coses. Però un dels seus principals plaers era, els diumenges –la meva família era humil, econòmicament i culturalment- baixava a comprar el diari –aleshores, el Periódico- i, pràcticament, se’l llegia tot.
Com moltes persones de la seva generació i condició social, el meu pare no es va permetre mai fer vacances, treballava de dilluns a dissabtes i a totes hores, ni tan sols gaudia de ponts llargs com els d’ara, així que no tenia aficions, el seu únic plaer era els diumenges, comprar i llegir el diari i menjar pollastre a l’ast.
Amb aquestes dades, és fàcil d’entendre que, quan va emmalaltir de càncer, i fins que va morir, era jo qui li comprava el diari el diumenge i li portava a l’hospital, per a que se’l pogués llegir i tingués la seva satisfacció setmanal.
Aquest record ha fet que, per a mi també hagi estat un plaer setmanar comprar el diari els diumenges, el Periódico quan encara no n’hi havia cap en català, l’Avui i el Punt més tard.
Això fins que va aparèixer internet, aleshores, vaig deixar de comprar el diari.
Deia que eren dos, els records agradables. El segon és quan va aparèixer el primer diari en català. Després de molts anys de llegir només diaris en espanyol, va aparèixer l’Avui. No m’ho podia creure, quina meravella, un diari en la meva llengua.
Doncs bé, avui he tornat a baixar a comprar el diari, concretament l’Ara. La Coia va comprar el núm. dos (l’u s’havia esgotat el dia anterior) i em va agradar.
Em va agradar molt. Està molt ben escrit, és atractiu, directe, i l’ideari em sembla molt afí a l’independentisme. La portada del primer dia amb el Dr. Broggi, és d’allò més encertada; optimisme, experiència, independència, professionalitat...
L'Avui va ser el primer diari en català, i l'Ara és el primer diari de l'Estat Català.
Ha nascut un gran diari. Tornaré a comprar-ne cada diumenge, malgrat internet
1 comentari:
Estic d'acord Màrius, és un diari molt atractiu pel que fa al seu format i, sobretot, pel seu contingut. Veig un diari que, tot i enmarcat dins del catalanisme, és prou ampli de mires, és ideològicament divers (sempre dins d'un espectre ideològic determinat).
Fins ara llegia Público (ja que el País fa temps que m'ha deixat de resultar atractiu), i crec que per la gent que es senti còmode amb l'espectre ideològic anomenat "esquerra" i "catalanisme" pot ser bo complementar "Público" i "Ara".
Enhorabona pel nou diari i per molts anys.
Publica un comentari a l'entrada