divendres, 15 de juliol del 2011

Conciliar per educar.


A Barcelona, dimarts passat, dia 12, vam assistir a la presentació de l’informe “Conciliar per educar”, elaborat per Esther Sànchez Torres, secretària dÒcupació i Relacions laborals del Departament d’Empresa i Ocupació de la generalitat de Catalunya i amb la presència, entre d’altres, de Cristina Brullet, sociòloga i pedagoga, professora titular del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora de l'Institut d'Infància i Món Urbà (CIIMU) i Carlos Obeso, professor titular del Departament de Direcció de Recursos Humans i director de l'Institut d'Estudis Laborals d'ESADE


Des de la fila 0 van intervenir els responsables de recursos humans de Desigual, Maria Obiols, de Catalunya Caixa, Miquel Perdiguer, i d'ABACUS cooperativa, Marta Rodríguez.


Van tancar l'acte en Lluís Font, secretari de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament i Ramon Terrassa, secretari de Família del Departament de Benestar Social i Família.


L’informe es planteja interrogants com ara: Quin impacte tenen sobre l'educació de les criatures les tensions en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i laboral? Quines han de ser les polítiques actives i les noves cultures d'organització empresarial?


Aquest informe vol obrir una nova línia de reflexió en què la conciliació tingui com a eix de referència el dret a l'educació dels fills i filles, i de la qual en derivi una sinèrgia entre el món educatiu, l'empresarial i l'esfera familiar.


En el debat es van abocar dades motiu de reflexió i que ens fan veure que calen canvis.


Entre d’altres, el fet que la majoria de les empreses, i fins i tot les administracions, pensin encara que la conciliació és un problema, quan en realitat, les que han aplicat millors polítiques en aquest sentit ja fa anys que s’han adonat que és precisament el contrari.


Una de les bases del problema és la forma com es valora la productivitat. No pas per resultats, sinó per hores de presència a l’empresa, al lloc de treball.


No cal ser gaire observador per a veure clarament que més hores d’estada al lloc de treball no són necessàriament garantia de major productivitat.


És ben evident que són temes sobre els quals els sindicats i les empreses, públiques i privades, haurem de treballar molt en el futur i en el present.


Tenim un exemplar d’aquest informe per a estudiar-lo profundament.

1 comentari:

MARTELL DE REUS ha dit...

És veritat, la productivitat no es pot mesurar per les hores de presència al lloc de treball. Per això hem de seguir l'exemple que ens donen els nostres lídes polítics que no són mai al seu lloc i "escaquejar-nos".

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.