dimarts, 18 d’octubre de 2011

La darrera carta dels veïns.

Amb motiu de  la propera sortida de l'Orella de Farena núm. 54, l'Antoni em demana una carta dels veïns, com sempre. Aquest cop l'animal escollit és el Gat mesquer, vet ací l'escrit.
La foto no té res a veure, és el carro, que es va fent.

Carta dels vostres veïns.

El Gat mesquer.

Benvolgudes veïnes i veïns.

Abans que res, és clar, presentar-me. Sóc un Gat mesquer, Genetta genetta, també em dieu Geneta, així és més fàcil no confondre’m amb el gat fer o gat salvatge, ja que no tenim res a veure, solament el nom. Bé, també podem dir que les nostres urpes són una mica retràctils, és a dir, podem amagar les ungles, com els gats.
Els veritables gats són fèlids, nosaltres som vivèrrids, una família de carnívors que es distribueix per Asia i Àfrica, la majoria dels meus parents els anomeneu mangostes.
En realitat, a Catalunya hi som perquè ens hi vàreu portar vosaltres. Més concretament, els àrabs, quan dominaven la Península, nosaltres érem els seus gats. Arran d’aquesta domesticació i trasllat, ens vam escampar i vam acabar sent part integrant de la vostra fauna autòctona. És clar, fa gairebé un mil·lenni que vivim als ecosistemes de Catalunya i ens hi hem adaptat perfectament sense produir cap dany irreparable a altres espècies possibles competidores o preses.
Som realment un cas excepcional, ja que el que passa més sovint és que una introducció d’una espècie forana a un ecosistema comporta gairebé sempre el trencament de l’equilibri i un veritable desgavell de vegades de conseqüències irreparables. Els darrers exemples ens ho il·lustren perfectament: el cranc americà, la gambússia, el musclo zebra, el cargol poma, el silur...
Nosaltres no, nosaltres hem estat emigrants involuntaris molt correctes, ens hem ubicat en un lloc de tota la cadena ecològica on hi havia possibilitat d’entrar sense fer malbé res, menjant ratolins i rates, fent caus a forats d’arbres i pedregars, etc.
Per si no ens heu vist mai, cosa molt probable encara que som relativament freqüents, podeu començar a cercar-nos per les nostres marques i rastres.
Les petjades són petites, d’uns 4 cm, amb la marca de quatre coixinets i les petites ungles. Les defecacions –les caques- són molt característiques, primetes i llargues, negres quan són fresques i blanques quan s’assequen. Amb una curvatura que les fa inconfusibles. Però el més típic és que fem veritables latrines immenses. Diverses de nosaltres fem les deposicions al mateix lloc al llarg de molt de temps, amb la qual cosa se’n fan munts enormes. Normalment les trobareu a marges de pedra, tarteres o peus de cingles. Menys freqüentment a marges argilosos o vora un arbre sec.
No havia parlat del nostre aspecte. Si aconseguiu de veure’ns –som totalment nocturnes- de seguida ens coneixereu, tenim la pell bru-grogosa amb taques negres, molt críptica en els entorns que ens movem, i la cua, llarga, és blanquinosa amb anelles negres. El morro és molt més esmolat que el dels gats, i les orelles llarguetes i punxegudes, amb el morret negre, com els dels gossos.
De llarg fem una mica més de mig metre, amb quasi la mateixa llargada de cua, i d’alçada a la creu sobre un pam, així doncs, més o menys com un gat domèstic, encara que nosaltres som més esvelts i prims, pesem aproximadament dos Kg, una mica més els mascles que les femelles.
Som molt adaptables i podem viure prop de les vostres cases, encara que som molt discrets, la majoria de vosaltres no ens heu vist mai, cosa que és una llàstima, ja que tots els que ens veieu soleu destacar que som molt maques.
No obstant això, es pot dir que després de la guineu i el teixó, som els carnívors més abundants a Catalunya.
Per cert, i barrejant una mica la nostra història i la  vostra, la dels humans, m’agradaria destacar que al vostre país hi ha molta immigració, molta més que emigració. Això sol ja indica molt. Però és que, a més, els emigrants som molt i molt ben rebuts. Quan venim a viure en pau i tranquil·litat, potser fugint d’unes condicions molt pitjors al nostre país d’origen, o venim per força, perquè ens hi ha portat, com és el nostre cas. Si la nostra intenció és integrar-nos i acceptar els costums i normes de convivència que acateu vosaltres mateixos, els indígenes, som ben aviat acceptats i integrats com un més, com un qualsevol de vosaltres.
Un dia vaig sentir un dels vostres que ho deia:
-és català tot aquest que viu i treballa a Catalunya.
És en veritat, el que ve a treballar i a viure e pau, sense crear problemes, ben aviat és un dels vostres, i és una característica del vostre caràcter que us honora i de la qual us n’enorgulliu.
Hi ha excepcions, però són això, excepcions.
Feu que això sigui així per molts anys!
Un xisclet de salutació.

La geneta.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.