Sóc un ignorant.

Sí, ja estic completament perdut. Entre primes de risc, rescats, deutes, mibors, euribors i altres tecnicismes jo ja no entenc res.

Jo pensava que al banc hi deixàvem els diners, que ells ens els guardaven i, si ens fan falta, sempre els podem recuperar. Si hi vas i ja no els tenen, és que algú se’ls ha endut, no?

I, si algú se’ls ha endut, és que els han robat, així de clar. El que no pot ser és que els governs –és a dir, altre cop nosaltres mateixos amb els nostres impostos, no ho oblidem- haguem de donar diners als bancs perquè ens puguin tornar els que els hem deixat.

Jo dec ser molt ruc, però no ho entenc.

I els països?

Com pot ser, que tot un país se’n vagi a la ruïna?

No hi ha dubte que, si això passa és perquè algú s’ha fos els diners. Altre cop igual, algú se’ls ha endut, és a dir, i com en dèiem abans, algú els ha robat. Perquè la gent segueix pagant els seus impostos, si no, poden acabar a la presó o amb multes molt altes.

Aleshores.

¿Per què no es jutja –i, si s’escau, s’empresona- als banquers i als governants que s’enduen els diners?

Si una persona entra a una botiga d’electrodomèstics i roba un televisor, i té la mala sort que l’agafen, anirà a la presó, no?

Així, algú que roba milions de dòlars o euros. Per què no va a la presó?

Definitivament, sóc molt ruc, no puc entendre res.

Personalment, no he entès mai tot aquest tema de l’economia. Afortunadament, com a funcionari, el meu sou, minso però digne, i força estable al llarg dels anys, no puja ni baixa massa. I és perfectament controlable i controlat pel govern, que sempre estarà ben segur que no faré cap mena de frau, simplement, no puc. La millor prova és que la meva declaració de renda és tan simple que només cal que signi l'esborrany que em fa hisenda cada any.

No seré mai ric, però tampoc –de moment- no em falta res imprescindible. Si ho pensem bé, hi ha molt poques coses de les que tenim que siguin realment imprescindibles. Coses sense les quals, realment, no puguem passar. Així, jo intento de comprar alguna cosa solament quan ja tinc els diners per a fer-ho, no m’agrada deure res a ningú.

Mentre segueixi així, crec que ja em va bé, no entendre-hi ni un borrall, d’economia.