dimecres, 2 de novembre de 2011

Pa negre.

Finalment, hem vist Pa negre, la pel·lícula de la qual se n’ha parlat més a Catalunya els darrers mesos. Basada en la novel·la d’Emili Teixidor.
Sí, ja sé que a hores d’ara, ja l’ha vista tothom, i tothom s’ha fet una idea de si és o no és bona, de si realment mereix anar als Òscars o no.
Jo no sé si hi anirà o no, encara menys si guanyarà o no, però m’és absolutament igual, el parer i l’opinió de cadascú és el que realment val. I, si he de comparar aquesta pel·lícula amb qualsevol de l’Almodóvar o del Garci, realment crec que no hi ha punt de comparança. Com es diu normalment, no hi ha color.
Aparentment, sembla un típic film per a explicar la postguerra espanyola. Els abusos i les desgràcies que van seguir a la darrera guerra que hi ha hagut a l’Estat Espanyol –bé, si no comptem la reconquesta de Peregil- però tot això només és el context, només el marc.
Al meu entendre, aquesta pel·lícula el que reflecteix d'una forma més clara i colpidora és l’evolució del caràcter d’un nen, un nen que es fa adolescent en un entorn molt i molt dur. Que es fa adult potser abans d’hora empès per les circumstàncies.
Aquí, el paper del nen, fantàstic, impressionant, emocionant. És el més sorprenent i el que marca la diferència. Tos els actors són molt bons, ni tan sols no cal dir-ho si llegim els crèdits. Però per a mi, el nen és realment únic. De vegades sense paraules, o amb molt poquetes paraules, expressa tot el que ha d’expressar, ni més ni menys, en la mesura justa.
En les seves expressions i mirades s’hi llegeix la pèrdua progressiva de la innocència, la decepció constant de tots els valors que se li volen imposar. Ja sé que hi ha molt bons actors i actrius, al nostre País, però veure com actua el Francesc Colomer ha estat increïble.
Òbviament, la genial actuació del Francesc no seria prou, tota la resta està molt i molt bé. Totes les actrius i actors; la iaia és genial, també, per exemple, i l’alcalde o el pare, la tieta...etc.
Els exteriors, el so, els animals, la documentació. No hi he sabut trobar cap error, cosa que és una de les meves distraccions preferides quan veig pel·lícules d’època. Esperaré una segona visualització. I això és molt més difícil del que sembla, fins les superproduccions més cares i acurades en tenen. Per exemple, l’altre dia, veient la sèrie Els Borgia, sèrie nova que es pot veure pel cable, en una escena de pla fix amb un paisatge preciós que representava que era prop de Roma, al segle XVII, al fons es veu perfectament com passa un cotxe.
En definitiva, que no sé si hi haurà Òscar o no, però a mi m’és absolutament indiferent, Pa negre és una pel·lícula genial que ningú no s’hauria de perdre. I no perquè sigui catalana, no, simplement perquè és una obra mestra.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.