Carta de la Merla d'aigua a l'Orella de Farena.

Avui penjarem la darrera carta que publica l'Orella de Farena, la de la Merla d'aigua.

Carta dels vostres veïns.

La Merla d’aigua.

Benvolgudes veïnes i veïns.

Segurament no em coneixeu, per ací a baix. I és que a aquestes comarques els nostres són molt escassos, molt diferent del que passa al que vosaltres anomeneu Catalunya humida, on som molt abundants. Per exemple, al Pallars Sobirà el nostre nom popular és amb diferència el més conegut de tots els dels ocells, allí ens diuen Aigüerola.

Però aquí, el nom que agafem és l’oficial en català, ja que poca gent ens coneix. Sóc una Merla d’aigua, en llatí, Cinclus cinclus.

I és un nom força adient, ja que, encerta manera, ens assemblem força a les merles, amb les quals no en tenim cap parentiu, però sí la mateixa mida –una mica menys- i color, encara que nosaltres portem una mena de pitet blanc. I ens passem la vida dins l’aigua, sí, lliteralment dins l’aigua.

Aquesta és la causa de la nostra escassetat; i és que necessitem per a viure rius amb aigua completament neta i clara, ja que ens alimentem dels macroinvertebrats que només viuen en aquesta mena d’aigües.

Com us podeu imaginar, a aquesta part del país només podem viure i criar als rius Montsant, Glorieta i, és clar, al nostre Brugent...encara!

Si voleu veure’ns, cosa que certament no és fàcil, caldrà que esteu una bona estona ben a prop de l’aigua, però sense fer soroll, i aleshores ens podreu veure passant a força velocitat i molt a prop de l’aigua, amb un xiulet característic.

Si teniu temps i paciència, també ens podreu veure submergint-nos a l’aigua en qualsevol època de l’any i ser-hi dins molta estona, després de la qual en sortirem completament eixutes, com si no hi haguéssim entrat mai.

Bé, crec que ja he parlat massa de nosaltres, ara us vull fer un comentari que ve a tomb pels dies en què estic escrivint aquesta carta, i és que tot just és dimecres abans de dijous Sant.

Afortunadament, he pogut comprovar que avui no m’ha calgut entrar a l’agua per a mullar-me, i és que plou.

I és que els tots aquests anys d’observar-vos m’han ensenyat, entre d’altres coses, que el millor temps atmosfèric per a  aquestes dates és aquest; vent, fred i pluja, com més pluja millor.

Aquesta meteorologia és l’única capaç d’impedir que una cohort d’incívics, vàndals i brètols, tipologia molt freqüent entre vosaltres els humans, envaeixin els espais naturals de casa nostra i ho deixin tot fet una porqueria, quan no completament destrossat.

Des de divendres fins dilluns, dia de la Mona, la pluja és l’única que ens pot assegurar tranquil·litat al riu, ja que si no, esdevé una mena d’infusió d’indesitjable.

Ho sento, però algú ho havia de dir.

Un esquitx juganer.

La Merla d’aigua.