dijous, 19 d’abril del 2012

Carta de la Merla d'aigua a l'Orella de Farena.

Avui penjarem la darrera carta que publica l'Orella de Farena, la de la Merla d'aigua.

Carta dels vostres veïns.

La Merla d’aigua.

Benvolgudes veïnes i veïns.

Segurament no em coneixeu, per ací a baix. I és que a aquestes comarques els nostres són molt escassos, molt diferent del que passa al que vosaltres anomeneu Catalunya humida, on som molt abundants. Per exemple, al Pallars Sobirà el nostre nom popular és amb diferència el més conegut de tots els dels ocells, allí ens diuen Aigüerola.

Però aquí, el nom que agafem és l’oficial en català, ja que poca gent ens coneix. Sóc una Merla d’aigua, en llatí, Cinclus cinclus.
I és un nom força adient, ja que, encerta manera, ens assemblem força a les merles, amb les quals no en tenim cap parentiu, però sí la mateixa mida –una mica menys- i color, encara que nosaltres portem una mena de pitet blanc. I ens passem la vida dins l’aigua, sí, lliteralment dins l’aigua.
Aquesta és la causa de la nostra escassetat; i és que necessitem per a viure rius amb aigua completament neta i clara, ja que ens alimentem dels macroinvertebrats que només viuen en aquesta mena d’aigües.
Com us podeu imaginar, a aquesta part del país només podem viure i criar als rius Montsant, Glorieta i, és clar, al nostre Brugent...encara!
Si voleu veure’ns, cosa que certament no és fàcil, caldrà que esteu una bona estona ben a prop de l’aigua, però sense fer soroll, i aleshores ens podreu veure passant a força velocitat i molt a prop de l’aigua, amb un xiulet característic.
Si teniu temps i paciència, també ens podreu veure submergint-nos a l’aigua en qualsevol època de l’any i ser-hi dins molta estona, després de la qual en sortirem completament eixutes, com si no hi haguéssim entrat mai.
Bé, crec que ja he parlat massa de nosaltres, ara us vull fer un comentari que ve a tomb pels dies en què estic escrivint aquesta carta, i és que tot just és dimecres abans de dijous Sant.
Afortunadament, he pogut comprovar que avui no m’ha calgut entrar a l’agua per a mullar-me, i és que plou.

I és que els tots aquests anys d’observar-vos m’han ensenyat, entre d’altres coses, que el millor temps atmosfèric per a  aquestes dates és aquest; vent, fred i pluja, com més pluja millor.
Aquesta meteorologia és l’única capaç d’impedir que una cohort d’incívics, vàndals i brètols, tipologia molt freqüent entre vosaltres els humans, envaeixin els espais naturals de casa nostra i ho deixin tot fet una porqueria, quan no completament destrossat.
Des de divendres fins dilluns, dia de la Mona, la pluja és l’única que ens pot assegurar tranquil·litat al riu, ja que si no, esdevé una mena d’infusió d’indesitjable.
Ho sento, però algú ho havia de dir.
Un esquitx juganer.

La Merla d’aigua.

2 comentaris:

Lena Paüls ha dit...

Quin privilegi rebre una carta d'una merla d'aigua. Com que suposo que li has demanat permís per fer-la pública, si li respons, dóna-li records dels que l'hem llegida. Digues-li que ens ha agradat la manera de presentar-se i que, a nosaltres que som de secà, ens ha entendrit la seva saviesa.
Bon Sant Jordi per a les merles que escriuen.
Lena

pep ha dit...

Gran ocell la merla d'aigua

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.