dijous, 26 de juliol del 2012

Incendis forestals.


Ja hi tornem a ser.
Cada cop que hi ha un gran incendi forestal comença la mateixa cançó: Tothom hi entén un munt, d’incendis forestals, de boscos i de la seva gestió.
Passa exactament igual que amb el futbol, tothom en sap més que l’entrenador professional, sobretot quan es perd.
Fins i tot un insigne presentador, al qual jo normalment admiro molt, va arribar a dir a una tertúlia radiofònica frases tan genials com:

-Hi ha massa boscos d’espècies exòtiques.
-El Pi roig és una espècie exòtica a Catalunya.
Sentenciant i parlant  a poc a poc, com si estes molt segur del què deia.

Els boscos catalans NO estan bruts. En general, és clar, en alguns racons molt freqüentats sí que estan plens de llaunes, bosses de plàstic o bocins de paper d’alumini. Això sí que és brutícia.

El sotabosc, els matolls i herbes NO són brossa, formen part de l’ecosistema del bosc i hi són de forma indestriable, hi són i hi han de ser.
Un bosc NO és una plantació d’arbres, un bosc és un ecosistema viu, format per arbres, arbustos, lianes, herbes i animals.

Des d’ací ja podem afirmar, doncs, que el foc és un element intrínsec als boscos mediterranis, un element que hi ha estat molt abans que els humans, i amb el qual hem d’aprendre a viure i a conviure. Hem d’aprendre a defensar-nos d’ell i evitar que ens arribi a produir excessiu dany, i menys encara la mort.

Gestionar el bosc excessivament, convertint-lo amb plantacions monoespecífiques de solament arbres no és evitar-ne la destrucció, és destruir-lo directament. Insisteixo, una plantació d’arbres no és un bosc.


A la foto, una exòtica pineda de pi roig  a les Muntanyes de Prades.

3 comentaris:

Miquel Jover ha dit...

Hi estic completament d'acord, amb tu. La meva humil opinió és que el tema dels incendis és enormement complex, però que ha estat simplificat fins a l'extrem màxim per la majoria dels mitjans de comunicació.

El pitjor de tot això, és que aquests missatges fàcils "entren" molt bé a la majoria de la gent no entesa, llavors vé quan hem de sentir segons quines opinions.

Salut!

MARTELL DE REUS ha dit...

Ara hi plantaran paulònies que creixen ràpid

JERKOUT ha dit...

celebro que un expert de la teua talla pensi lo mateix que jo. Però crec que el reste del món pensa a l'inrevés. Volen boscos madurs d'un peu cada 100 metres quadrats. I este tertulià debia confondre els pins rojos amb plataners.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.