Incendis forestals.

Ja hi tornem a ser.

Cada cop que hi ha un gran incendi forestal comença la mateixa cançó: Tothom hi entén un munt, d’incendis forestals, de boscos i de la seva gestió.

Passa exactament igual que amb el futbol, tothom en sap més que l’entrenador professional, sobretot quan es perd.

Fins i tot un insigne presentador, al qual jo normalment admiro molt, va arribar a dir a una tertúlia radiofònica frases tan genials com:

-Hi ha massa boscos d’espècies exòtiques.

-El Pi roig és una espècie exòtica a Catalunya.

Sentenciant i parlant  a poc a poc, com si estes molt segur del què deia.

Els boscos catalans NO estan bruts. En general, és clar, en alguns racons molt freqüentats sí que estan plens de llaunes, bosses de plàstic o bocins de paper d’alumini. Això sí que és brutícia.

El sotabosc, els matolls i herbes NO són brossa, formen part de l’ecosistema del bosc i hi són de forma indestriable, hi són i hi han de ser.

Un bosc NO és una plantació d’arbres, un bosc és un ecosistema viu, format per arbres, arbustos, lianes, herbes i animals.

Des d’ací ja podem afirmar, doncs, que el foc és un element intrínsec als boscos mediterranis, un element que hi ha estat molt abans que els humans, i amb el qual hem d’aprendre a viure i a conviure. Hem d’aprendre a defensar-nos d’ell i evitar que ens arribi a produir excessiu dany, i menys encara la mort.

Gestionar el bosc excessivament, convertint-lo amb plantacions monoespecífiques de solament arbres no és evitar-ne la destrucció, és destruir-lo directament. Insisteixo, una plantació d’arbres no és un bosc.


A la foto, una exòtica pineda de pi roig  a les Muntanyes de Prades.