L'estelada al Puig d'en Cama.

Una iniciativa engrescadora, sens dubte.

Resposta gràfica a l'endevinalla.

Bé, respondrem ja l'endevinalla. Sense paraules, només cal enlairar mig metre més la càmera i tornar a disparar.

Ara ja és clar, no?
En Luigi va encertar pel que fa al mecanisme interior, ha de ser el parallamps, sí.

Pantà de Camarasa.

Més fotografies velles recuperades gràcies a l'escànner de diapositives.

Aquest cop és un dels paisatges que més m'agraden de tot el país. L'embassament de Camarasa, amb els cingles de Santa Linya, la Solana de Mont-roig i la Morrera, s'hi veuen fins i tot les Casetes de l'Estació del tren de la Pobla. 

I el Montsec al fons, és clar.

Impressionant!

Tothom?

Potser hi faltarà algú...però nosaltres no, no?

Per cert, pel que fa a l'endevinalla, solament tres respostes, esperarem una mica més. En Luigi n'ha encertat una part, però no del tot.

La foto l'he ensenyat a un company i ho ha endevinat de seguida, així és que no pot ser tan difícil.

Ànims!

Escalfament.

Més escalfament previ.

Per cert, ja he rebut una possible resposta a l'endevinalla. 

No, no ho és, un mecanisme de distribució de pinso, a veure si algú més hi diu la seva. Esperarem una mica més.

Aviso que tinc algun problema amb el tema comentaris, sembla ser que per alguna causa desconeguda, no arriben tots correctament.

Finalment, plou!

Finalment, aquesta nit ha plogut. Una pluja molt desigual i localitzada, com correspon a les pluges d'estiu, però benvinguda, al cap i a la fi.

Si comparem els diversos punts de les Muntanyes de Prades, veurem que n'hi ha hagut uns quants que no hi ha caigut ni una gota, mentre que a Reus uns dotze litres. Però fins i tot dins mateix de Reus, a la carretera de Falset no ha arribat a un litre.

Bé, el cas és que ara sí que sembla que podrem respirar una mica més tranquils pel que fa als incendis forestals. Mireu el mapa del Pla Alfa, avui sí que es pot veure sense agafar-se el cap amb les mans.

Ara el que fa por és la prevenció.

Peatges? No, gràcies.

Potser ja hem pagat prou, no?

Curiositats amb òlibes.

A la façana d'una casa d'Ardenya, al Tarragonès, hi ha aquesta curiosa matge d'un home-dona-òliba que pica l'ullet.

Potser té una llegenda associada, intentarem d'assabentar-nos-en. O potser és simplement perquè hi ha Les Òlibes d'Ardenya:

http://www.riusfrancesc.com/grall_canyesdelgaia_cat.html

mentrestant no ho sabem del cert, mireu aquest vídeo, increïble:

http://caballe.cat/wp/un-gat-jugant-amb-una-oliba/

Estar sempre preparat.

Cal portar sempre la càmera a punt, perquè et pots trobar al lloc i al moment menys esperat un cel com aquest, per exemple.

Jo aquestes fotos les arxivo en una carpeta amb el títol: Déu. 
Per cert, ningú no intenta endevinar què era la foto d'ahir.

Autobús des de Riudoms.

Si sou del Baix Camp, podeu anar amb autobús a la mani. I, per anar fent boca:

http://diarigran.cat/?p=11430

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/569612-pacte-fiscal-contra-independencia.html

Endevinalla.

Avui se m'ha acudit de fer una endevinalla.

Algú sap què és, això?

La llauna de refresc, evidentment, l'ha afegit algun espontani, no hi hauria de ser, però ens serveix per a fer-nos una idea de les dimensions de l'estri.

Els óssos d'Arties.

Sembla ser que algú s’ha adonat de la trista situació dels óssos tancats a Arties. Amb poc espai i en unes condicions deplorables.

Nosaltres ja fa temps que ens en vam sensibilitzar i la seva existència va ser un dels incentius que ens portà a proposar la creació d’un parc de fauna a Les Pinedes, l’antic campament militar de Castillejos, a les Muntanyes de Prades. Aquest projecte és publicat al recull de les Actes de les segones jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades.

S’ha organitzat una recollida de signatures:

http://www.change.org/es/peticiones/pide-al-gobierno-del-valle-de-ar%C3%A1n-que-reubique-a-los-dos-osos-que-mantienen-en-un-parking-p%C3%BAblico?utm_source=action_alert&utm_medium=email&utm_campaign=9723&alert_id=hoqZnfyPCz_RbqjUkvoXN

Dades acttualitzades a 08.09.2013:

Sembla ser que aquests óssos ja viuen en unes condicions molt millors, al parc d'animals del bosc del Portilhon, a Bossòst, amb un tancat molt més gran i a cura del gran Pepe Guillén.

La Selva del Camp.

Els meteoròlegs diuen que demà s'acaba aquesta calor. Avui diuen que a Riba-roja s'ha arribat a quaranta graus.

A la Selva del Camp, aquí vista des de l'ermita de Sant Pere, n'hi havia trenta-quatre.

A veure si és veritat, siplau!

Mascle d'Arpella.

Il·lustració: Rafa Garcia.

Doncs ara sí que ha començat la migració, si més no, per al meu bloc de notes. Avui, a Alforja, un preciós mascle d'Arpella, Circus aeruginosus, com el que va dibuixar el Rafa per a l'article de Vèrtex, m'ha regalat una bona observació. 

Aquest també deu estar fart de calor i ja no sap on anar...anava cap al Priorat!

Amagada.

Una guineu fotografiada en semillibertat, a les Planes de Son, s'amaga entre els bedolls.

Lluert jove.

Un Lluert, Llargandaix o Llangardaix ocel·lat, Timon lepidus, jove. Un animal fascinant.

Afegitó del 21 d'agost:

M'ha trucat el Josep Gallofré, de reusdigital.cat, i m'ha fet tot de preguntes sobre el llangardaix que va capturar la Policia Local de Reus i que jo vaig alliberar a Vilaplana. 

Veig que han publicat la notícia, amb una de les poques fotos que li vaig poder fer, ja que un cop va sortir de la caixa va ser impossible ni tan sols observar-lo.

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=27337

Moltes gràcies, Josep.

Més incentius per a l'11 de setembre.

Fins i tot gent del nostre mateix País ens dóna més i més motius per a demanar la independència. Si ens ho mirem bé, té part de raó, cal solucionar-ho, doncs.

L'Amfiteatre romà.

Entre aquestes dues fotos, encara que no ho sembli, hi ha uns trenta anys de distància. Podem jugar a trobar les diferències, no n'hi ha moltes, certament.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Amfiteatre_de_Tarragona

Excursions a les muntanyes de Prades.

Ja hem passat totes les excursions del llibre Muntanyes de Prades. Excursions naturals, al blog. Posteriorment, hi anirem introduint algunes modificacions, sobretot correccions, actualitzacions i il·lustrar els paratges amb fotos.

Ens agradaria molt que aquest blog fos interactiu, que la gent anés suggerint coses sobre els recorreguts, per tal de fer-lo realment útil.

De moment, hem enllaçat a cada recorregut tracks que altra gent ha penjat a Wikiloc que corresponen a  excursions iguals o molt similars, si podem anirem repetint les excursions amb el GPS hi anirem penjant els nostres propis tracks.

Viatge naturalístic a Romània.

L'amic José Carlos de la Fuente m'envia propaganda d'un viatge molt prometedor que organitza per a observar óssos, llops, linx i altres bestioles d'aquesta mena.

Amb el seu guiatge expert, segur que serà un èxit, si en voleu més informació, o us hi voleu apuntar:

http://ecowildlife.es/index.php?option=com_content&view=article&id=1271&Itemid=591&lang=es

Sofia Maccari.

Fotografia de Directe.cat

Aquesta noia, argentina de naixement, s'ha passejat i s'ha fotografiat amb una estelada a Londres després de guanyar una medalla de plata, demostrant així com s'estima el seu país d'adopció i com el vol independent.

Moltes gràcies Sofia, has estat capaç de donar una lliçó a unes quantes i uns quants que sí que han nascut a Catalunya.

Excursions per les muntanyes de Prades.

Ja fa temps que aquest llibre està exhaurit al catàleg de Cossetània. No creiem que en vulguin fer una reedició, i, si es fa, s'haurien de canviar moltes coses, demanaria una bona revisió.

Però a dia d'avui tenim els blogs, un altre blog que hem afegit -un més!- ens permetrà de recuperar i fins i tot millorar les explicacions de totes les excursions que hi havia en aquella publicació.

Calor, encara.

Sembla que encara tenim calor per uns quants dies, les pluges no es decideixen a arribar.

Aquesta foto és d'una situació meteorològica justament com la que voldríem avui, la previa a la pluja. 

Són el que popularment en diem Mamellons, i, científicament, Cumulonimbus mammatus. 
La frase feta és: Cel a covetes, aigua a bassetes.
És a dir, quen veiem aquest cel, és que ben aviat en caurà una de bona.
De moment, no és així el que tenim damunt dels nostres caps.

Conductes exemplars.

Amb les catàstrofes es poden trobar exemples de les conductes més humanes i les més bèsties.

Un exemple d'això el podem llegir al diari d'ahir. Dues notícies relacionades amb incendis ens demostren conductes extremes en el sentit que hem parlat.

La primera, parla d'un veí Tarragona, Homo sapiens, que pedrega un helicópter quan aquest baixa a agafar aigua per a apagar un incendi, arriscant la vida dels pilots per a salvar l'aigua que hi ha a la bassa. 

I, al mateix diari, podem veure com una gossa, Canis familiaris, a sudamèrica, salva tots els seus cadells un a un de l'incendi d'un habitatge i els deixa al camió de bombers, arriscant la seva pròpia vida per a salvar la d'ells.
Per a reflexionar una estona sobre l'etologia de les diferents espècies animals, no?

Cacera fotogràfica prehistòrica.

Avui mirava el Nikon rumors, on es parla molt de la futura D600, que promet meravelles.

Això m'ha fet pensar una mica en la meva història personal pel que fa a la fotografia d'animals i de Natura en general.

L'any 1978 vaig anar per primer cop al Pirineu, a Benasque, i amb la meva Voigtländer amb objectiu 50 mm -la meva primera càmera- vaig intentar de fotografiar isards en una tartera. El resultat és la foto de dalt. Un dels isards és dins un cercle, per si no el trobeu. Podeu intentar veure'n un parell més.

Com que portava penjant els meus primers binocles, quan l'isard va superar la carena, vaig posar l'ocular dels prismàtics davant l'objectiu i vaig aconseguir la foto de sota. Aquí ja no cal encerclar l'isard, però si dic que és un gos gran és també possible.

Uns resultats molt pobres, certament, però potser vaig inventar el digiscoping.

Afortunadament, ara anem aconseguint fotos una mica millors.

Per la independència, ja falta menys.

Jo ho tinc clar, la gran mani ha de ser per a demanar la independència, i ja falta menys.

Cal Ratat.

Aquesta és la silueta contra l'horitzó de Cal Ratat, a Aiguamúrcia, a l'Alt Camp.

Cal Ratat és el nom abreujat del mas Cal Ratat del llop, i l'origen d'aquest nom ve d'un fet real que hi va succeir, i que ja és reflectit al llibre, La memòria històrica del llop al Camp de Tarragona, de l'Albert Manent.

Resulta que un fill d'aquest mas va ser atacar pels llops i li van mossegar les extremitats quan encara era un nadó, de forma que va quedar per sempre mancat d'alguns dits. Així va ser com se'l va nomenar així, Ratat del llop.

Una història esfereïdora i que avui no podria succeir, per raons òbvies. 

Més incendis forestals.

Això encara no s'ha acabat, ni de bon tros, avui, dos morts en un incendi forestal a Torre de les Maçanes, a Alacant.

No es pot baixar la guàrdia, encara no han arribat les pluges que ens han de lliurar d'aquesta situació.

Art en gel.

Tornant amb les ganes de neu i gel, ara que sembla que comença a baixar el termòmetre, recupero aquesta foto vella, diapositiva escanejada, del bosc de Mont-ral després d'una curiosa glaçada.

Sembla fet expressament, no?
Per cert, ja han obert els accessos a les Muntanyes del Baix Camp i crec que a tot el país.

Perill d'incendis.

Diuen a la premsa que això ja s'acaba, vull dir l'onada de calor, però de moment encara pica fort.

Atenent a aquests dies d'extrem perill, que han motivat diverses trucades demanant informació, he afegit un parell d'enllaços al bloc, un d'ells ens diu directament de com està el Pla Alfa, és al servidor del Departament d'Agricultura de la Generalitat. M'estalviarà moltes explicacions.

L'altre és el que ens Meteoreus, que ens informa de l'estat del temps a Reus i comarca, molt interessant i ple de dades, crec que també és molt útil, sobretot si programem alguna activitat a l'aire lliure.

La fotografia, feta fa uns anys a l'Alt Camp, il·lustra el que dic molts cops, que la prevenció d'incendis mal feta pot ser pitjor que un incendi. S'hi veu el que havia estat un alzinar amb molt de Grèvol, Ilex aquifolium, i ara és un ermassot amb alguna petita alzina amb poc futur entremig.

Si no s'hi hagués fet aquesta bestiesa, aquí encara hi hauria un bon bosc, ben segur, ja que és molt difícil que en un lloc així hi hagi un incendi forestal greu. I, si hi és, la recuperació és força ràpida. En canvi, ara estarem anys i anys que l'aspecte serà de desastre total.

Les agulles d'Amitges.

Ahir va morir en Josep M. Ainaud de Lasarte, un savi, una persona honesta i lleial. TV3 va emetre una entrevista relativament recent, on es declara entre d'altres coses, independentista de tota la vida. 

Adéu, Josep M. et trobarem a faltar, ja no se'n fan, de persones així, si més no, no se'n veuen.

Si voleu anar fent preparació per a l'onze de setembre, podeu llegir:

http://www.vilaweb.cat/editorial/4033429/11-setembre-unic.html

També us podeu mirar aquest vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=3RF70id3zCg&feature=player_embedded

O visitar el web de Riudoms per la independència:

http://riudomsperlaindependencia.blog.cat/

Una foto d'un indret espectacular als Pirineus servirà per a il·lustrar aquest apunt. Les Agulles d'Amiges, al Parc d'Aigüestortes. 

L'Orella de Farena.

Ja ha sortit al carrer el darrer núm. -cinquanta-cinc- de l'Orella de Farena, una publicació insòlita, més encara amb els temps que corren.
Inclou el nostre escrit sobre la Merla d'aigua, que ja és a aquest bloc.

Tancament de les muntanyes.

Vaja, ni estant de vacances me'n lliuro. Un tomb per les Muntanyes de Prades em fa veure que els rètols de tancament del massís pel nivell 3 del Pla Alfa estan actius. Això vol dir que demà restarà prohibit l'accés a la muntanya pel perill d'incendi.

Consulto la situación per internet i, efectivament, una bona colla de comarques estarán a nivell 3, són les colorejades de marró, aquí trobareu tota la informació:

http://www.gencat.cat/medinatural/incendis/plaalfa/

Custòdia del territori.

El Jesús Ortiz, del CEN, m'envia l'esborrany del cartell que ha de posar al Molí d'en Fort, a Farena, espai que ells gestionen en règim de custòdia del territori.

Ganes de neu.

Amb molta diferència, l'apunt més visitat d'aquest bloc és el que es diu Les primeres neus de l'hivern, imagino que per a trobar-hi fotos de paisatges enfarinats.

Curiosament, aquests dies torna a ser molt visitat,  interpreto que deu ser perquè la gent ja n'està farta, de la calor de l'agost, i ja en té ganes, de fred i neu.

Doncs au! A gaudir, mireu com eren les Muntanyes de Prades un desembre qualsevol.
Em comprometo ara mateix a fer un Les primeres neus de l'hivern II de seguida que això passi enguany.

L'ocell que dóna corda al Món.

Fotografia: Vikipèdia.

El títol de la novel·la de Murakami que estic llegint ara mateix és "Crònica de l'ocell que dona corda al Món", i ve del fet que des de casa del protagonista  -Toru Okada- se sent el cant d'un ocell que descriu com a "agut i regular .../... que sembla que donés corda a alguna cosa".

Com a ornitòleg afeccionat, no puc deixar de pensar quina espècie ha de ser, aquest moixó.

De seguida he caigut en la Cotxa fumada, Phoenicurus phoenicurus, el cant del qual, que se sent a tots els pobles de la comarca del Camp, és agut i regular i sembla que dongui corda a alguna cosa o, com jo ho interpreto sempre, que arrugués un paper de celofana.

Però resulta que la Cotxa fumada és una espècie present al Japó només com a acidental, no pas corrent com aquí, a Europa.

Aleshores, miro dades i veig que el que sí que és corrent al Japó és un cosí germà seu, el Phoenicurus auroreus, immediatament, cerco la veu d'aquest moixonet i comprovo que sí, que podria ser aquest, ja que el cant s'assembla una mica al del seu parent europeu: 

http://avocet.zoology.msu.edu/recordings/9548

Aleshores, la conclusió és que molt probablement el moixó que dóna títol a la genial novel·la d'Haruki Murakami és el Phoenicurus auroreus, que no sé si té nom en català, però en anglès és Daurian redstart i en japonès Jöbitaki. Encara que no n'estic del tot segur, ja que no hi és com a nidificant, solament a l'hivern, al Japó. De tota manera, en Toru ja ho diu, que se n'ha anat quan és ple estiu.

La imatge és de la vikipèdia, i és una femella.

http://en.wikipedia.org/wiki/Daurian_Redstart

Records.

Aquest gran cartell, que s'imposava vora una carretera al Baix Camp, ja no hi és. Ens recorda temps passats, el cartell ha desaparegut i l'amenaça per a aquest ecosistema també.

Fins i tot d'una gran crisi se'n poden treure coses bones.

Plou!

Avui, a la matinada, ens ha despertat la pluja. Una pluja fina, gairebé insignificant, però pluja al cap i a la fi.

Això ha fet canviar l'ambient, ara no fa tanta calor. A veure si segueix aquesta norma i s'acaba, finalment, aquest estiu calorós i sec.
A la foto, el refugi Ventosa i Calvell, ens salva de la maltempsada després de passar el coll de Contraix.

Diada nacional.

S'està preparant la manifestació més gran que hi hagi pogut haver al llarg de la història de la Diada.

Serà un esdeveniment històric. I tu no hi pots faltar!

Vine l’11 de Setembre a Barcelona a la concentració per a la Independència!

Trepitjant amb força.

Potser les necessitarem pel que s'està preparant per a l'onze de setembre.

Adéu, Olga.

Finalment, l’escola Olga Xirinacs ha tancat, el curs que ve ja no obre les portes. Una veritable llàstima, podeu veure què i com ho feien al web, que encara és tal i com era quan va acabar el curs passat.

http://www.escolaolgaxirinacs.net/

I ara, a l'Alt Urgell.

El foc a l'Empordà ja està ben apagat, ara ja només es parla de les seves conseqüències. Sembla ser, a més a més, que el perill d'incendis disminueix una mica.

No obstant això, un ensurt, ara a l'Alt Urgell. Potser només ha estat això, un ensurt, i s'han cremat una desena d'Ha. 

No s'ha de baixar la guàrdia!

La Taxa boletaire.

Ja es torna a parlar de l'etern tema de la tardor: la taxa boletaire, o, dit d'una altra manera, pagar per collir bolets.

És un tema polèmic, sens dubte, i cada any es parla que s'aplicarà un carnet o taxa, o el que sigui que permetrà que la gent que vagi a collir -caçar, que diuen a Girona- bolets, pagui per fer-ho.

Com altres cops, es diu ara que els diners recollits seran destinats a netejar boscos.

Ostres! Ja hi tornem a ser!

És que les boscos están bruts?

Que jo sàpiga, majoritàriament, no, ja ho he escrit algún altre cop. I consti que hi volto molt, per boscos.

Però al moll de l'òs:

El tema és realment complicat, per diverses raons, n'enumerarem algunes:

1- Els boscos a Catalunya són, majoritàriament, privats.

Això vol dir que si algú ha de regular els diversos aprofitaments que se'n fan, i els bolets en són un, han de ser els propietaris. Òbviament, ho pot fer l'administració per delegació, però alershores s'ha de calcular el cost d'aquesta gestió, que pagaran tots els ciutadans amb els seus impostos i de la que se'n beneficiaran uns pocs particulars.

2- A Catalunya, tradicionalment, la recollida de bolets sempre ha estat una activitat lliure, serà difícil de fer canviar aquest hàbit. 

Encara que, si ens ho mirem objectivament, no té per què ser diferent anar a collir bolets d'anar  a fer llenya o cercar tòfones, activitats que tothom reconeix que requereixen permís del propietari.

¿Per què tothom té clar que entrar a un jardí a collir una planta o a un conreu i fer una caixa de fruita és robar i, en canvi, collir bolets a un bosc privat, no?

3- Donada la massiva abundància de persones que practiquen aquesta activitat, serà dificilíssim de regular-ho com cal. Però és evident que és necessari, ja que no es fa correctament i se'n fa un ús poc respectuós, del bosc. 

En fi, és un tema per pensar-hi, però veig molt clar que passarà com cada any, al setembre, campi qui pugui!

La font de Pasqual.

Avui farà molta calor, cal cercar un racó ombrívol i al més fesc possible. Aquesta font és a l'Alt Camp.